MARES

ELS LÍMITS QUÈ LIMITEN? DE QUÈ ES TRACTA?

Posted on Updated on

 UNA REFLEXIÓ EDUCATIVA..

Sovint escoltem que als nens i adolescents actuals els hi manquem límits. Però que entenem per límits?,

Poder fer amb els límits suposa que s’instaurin. 

L’esser humà és un esser prematur. Aquesta condició l’acompanyarà tota la seva vida. S’anticipa o es veu abocat a quelcom pel que no està del tot mai preparat. Mai del tot.

I serà a través dels altres que anirà advertint, coneixent i descobrint qui és, què fer?, com fer-ho?, fins a on?, quan?… són els altres els que a través del seu desig l’orienten.

La introducció dels límits  indica una frontera, un lloc no accesible, al mateix temps aquest límit possibilita un Sí. Així s’ofereix un espai a ocupar  on un es pot  reconèixer.

El límit ens convoca a una diferència on es fa palesa una separació. En aquesta diferència estem convocats els pares i els fills. Els pares som els portaveus d’aquesta diferència/separació.

Els pares transmetem una manera d’actuar amb això. Aquesta manera de fer, allò que diem Sí i allò que diem No, està marcada per la singularitat del pare i la mare, com també per la singularitat de la parella ”la nostra forma de fer, el nostre estil de vida”.

En funció d’aquests elements proposem un espai, un lloc on reconèixer els fills i on ells es poden reconèixer.  El límit per tant comporta una certa frustració, tant pels pares com pels fills. És el no tot.

Aquesta frustració és l’oportunitat per accedir als objectes culturals, al món en general , ja que possibilita la condició prèvia per accedir-hi.

Posar un límit que no hi és, provoca en el nen la curiositat, la recerca, la creativitat.

 
Pilar Verdeguer i Rosa Antolín

GPS.Educació
C/Or, 31
08024 Barcelona
Telèfons:677375323 / 661746251
http://gpseducacio.com

Anuncis

GPS EDUCACIÓ, UN ACOMPANYAMENT A LA TRIA DE FUTUR

Posted on Updated on

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

DEVOLUCIÓ D’UN TREBALL: conversa de pares i mares de GPS,Educació

Posted on

imatge preguntesResum del què es va compartir a la conversa de pares i mares de GPS,Educació del 7 de febrer 2014
Adolescències… la necessitat d’un temps, un espai per construir un sentit nou.

Ens fèiem dues preguntes; A què remet el malestar dels adolescents?. Quins adults convenen per acompanyar en aquest trànsit?
Escoltar un fragment d’una conferència del pedagog Jorge Larrosa va ser el detonant d’inici.
 Jorge Larrosa ens parla de l’experiència com la base perquè es pugui produir l’aprenentatge; el seu procés ens transforma vivint-te’l. No hi ha altre forma d’aprendre   que no sigui a través de la mateixa experiència i aquest trànsit és incert, pot passar el què no està previst que passi. En aquesta vivència sempre hi ha el temor del perill.

Els reunits en la conversa vàrem dir la nostra. Es tractava de compartir allò de l’educació envers els nostres fills que ens preocupa, que ens fa pregunta, d’allò que no estem segurs o segures de fer, entendre, “fer-ho bé”… .
L’aprenentatge com un repte de donar sentit a la vida, d’allò que en la família s’intenta transmetre però que no sempre té els resultats esperats.

Larrosa ens explica com el “per” d’experiència ve del verb “periri” que indica perill. És aquest perill del qual els pares i mares intentem protegir al jove que s’inicia en la vida sabent que alhora és en la pròpia singular “experienciació” el que ens transforma, ens forma, ens conforma..

Què va sorgir?:
– Com recordem haver dit els nostres pares que nosaltres havíem d’experimentar la nostra vida.
– De com sentim que realment no sabem que els hi passa els nostres fills adolescents, no ho podem saber.
– Com la mateixa fragilitat ve de part dels pares, de les mares i del mateix subjecte adolescent que lluita per confrontar-se amb el seu propi fer de vida.
– Què és allò que volem explicar als fills i filles i resulta complicat de transmetre ja que des del dogmatisme provoca un sa rebuig per part del jove?
– De com cal dissimular i mirar a un altre costat quan sabem que hi ha un obstacle i que cal viure’l per la mateixa persona.
– Quan davant de les indicacions envers els estudis, els amics, les primeres sortides de nit, fumar,veure ,etc. cadascú s’aproxima com pot i ho sosté com pot.
– El mateix cos canvia i per tant la mirada de l’altre també canvia, això provoca un no reconeixement. Cercar la identitat mateixa, la de les adolescències porta un patiment implícit.
– Com els pares patim per poder acompanyar fins que siguin adults, després el nostre ja no és tan important.

Què es pot indicar:
– Que es tractaria d’acompanyar als fills i filles sabent que és complexa, que explicar-ho tot és un impossible i sempre queden enigmes sense resoldre…. per sort.
– Que ser autònom implica haver de renunciar a donar totes les respostes, donar massa protecció, i posar el camí planer.
– Les respostes reals d’aprenentatge són producte de la mateixa construcció de l’experiència, però aquesta té a veure amb la història viscuda a casa.
– De com transmetre els nostres fills un estil de vida els orienta.
– Que fer-se responsable passa per donar respostes adequades a moments determinats però sobretot posar el desig per a què el jove pugui sentir-se partícip d’aquestes situacions, no donar tot per obvi.
Els límits són necessaris per crear uns paràmetres on el jove pugui construir el seu sentit de realitat, una realitat de coneixement.
– La transmissió dels valors , de la llei de cada casa, de cada família, fa senyal, encara que els resultats esperats d’aquesta transmissió no la percebem immediatament.
– És la repetició que instaura, tot i que sempre és un misteri allò que el fill o filla pren de l’estil de vida de cada cercle domèstic. Cal confiar i des de la distància supervisar, observar, mirar, escoltar, dialogar… acompanyar.

CONVERSES AMB PARES I MARES

Posted on Updated on

Katniss.foto web

     GPS, Educació,

     La primera Conversa de l’any que us proposem porta aquest títol: 

 

 

 

Adolescències… la necessitat d’un temps, un espai per construir un sentit nou.   

A què remet el malestar dels adolescents? L’adolescència és un temps caracteritzat per una pèrdua.

Els elements identificats pel nen que li proporcionaven una manera de sentir i entendre el món, cauen.S’inaugura  així  un temps de manca de sentit, de no comprensió del món que l’envolta. En aquesta cruïlla cada subjecte farà.

Els elements simbòlics de què disposi sens dubte l’ajudaran, però no el lliuraran d’ haver de travessar el “sense sentit”, com tampoc del treball de construir un sentit nou.

Quins adults convenen per acompanyar en aquest trànsit?  Pensem que és important poder donar-nos un temps per compartir i pensar de quins adults estem parlant, a través d’un espai on els adults puguem parlar.

Us convidem a compartir amb nosaltres aquest espai  el 7 de febrer del 2014

Lloc de realització : GPS, Educació  c/ Or, 31.  Telèfons: 677375323- 661746251

Horari: De 19,00h. a 20,30h.

Us agrairíem confirmació als telèfons 677375323- 661746251 o gps.educacio@gmail.com

Les properes Converses seran:                                         

  • 7 de març.  L’orientació vocacional, una proposta pedagògica per l’elecció de FUTUR.
  • 4 d’abril.     Conversar amb els fills…. conversar amb els pares, possibilitats i límits.

Les converses no tenen cap cost monetari.

 Rosa Antolín i Pilar Verdeguer

GPS, Educació 

RECORDATORI CONVERSA DE PARES I MARES DIVENDRES 29 DE NOVEMBRE

Posted on Updated on

Converses amb pares i mares

Convocatòria 29 novembre

LES MANIFESTACIONS DE LES DIFICULTATS EN L’APRENENTATGE EN L’ÈPOCA ACTUAL: DESMOTIVACIÓ. TDAH, DISLÈXIA…

Salutacions a tots i totes:

Des de GPS, Educació us volem convidar a les Converses amb pares i mares.

CONVERSA:

Per aprendre cal que es donin una sèrie de condicions i cada alumne respondrà d’una manera singular aquestes situacions. En aquestes condicions  el vincle pedagògic és fonamental.

Quina és la modalitat de vincle actual?.  En l’actualitat hi ha un bombardeig constant sobre existència d’un alt malestar en el sistema educatiu. Els mestres desmotivats, o sense recursos, exigències de formacions  especialitzades…;  els alumnes desmotivats, comportaments desafiants a l’aula, hiperactivats, des regulats….

Per què? Quins son els factors? Com afecten als nostres fills? Que tenim nosaltres a fer, com a pares?

Alguns autors parlem de la manca d’autoritat dels mestres, els professors, en definitiva dels adults, vinculada a un accés de complaença dels alumnes. Per això reivindiquen de nou l’esforç i la disciplina com a eines per posar a treballar a l’alumne. Altres parlem de la manca en la gestió de les emocions com a una eina fonamental per vincular l’alumne allò que fa i per tant amb  l’interès, possibilitant així el seu treball.

Son respostes a situacions on l’alumne i el mestre mostren un malestar.

Les  manifestacions de les dificultats en l’aprenentatge son una resposta singular, però cal tenir en compte totes les condicions fonamentals perquè  l’aprenentatge sigui possible per poder pensar propostes.

Us convidem a compartir amb nosaltres aquest espai  el 29 de novembre

Lloc de realització : GPS, Educació  c/ Or, 31.  Telèfons: 677375323- 661746251

Horari: De 19,00h. a 20,30h.

Us agrairíem confirmació als telèfons 677375323- 661746251 o gps.educacio@gmail.com

Les converses no tenen cap cost monetari.

Rosa Antolín i Pilar Verdeguer

GPS, Educació 

Convocatòria converses pares i mares. Dia 29 de novembre.

Posted on

Converses amb pares i mares

Salutacions a tots i totes:

Des de GPS, Educació us volem convidar a les Converses amb pares i mares.

CONVERSA:

Les manifestacions de les dificultats en l’aprenentatge de l’època  actual; desmotivació, TDAH, dislèxia….

Per aprendre cal que es donin una seria de condicions i cada alumne respondrà d’una manera singular aquestes situacions. En aquestes condicions  el vincle pedagògic és fonamental. Quin és la modalitat de vincle actual?.  En l’actualitat hi ha un bombardeig constant sobre existència d’un alt malestar en el sistema educatiu. Els mestres desmotivats, o sense recursos, exigències de formacions  especialitzades…;  els alumnes desmotivats, comportaments desafiants a l’aula, hiperactivats, desregulats….

Per què? Quins son els factors? Com afecten als nostres fills? Que tenim nosaltres a fer, com a pares?

Alguns autors parlem de la manca d’autoritat dels mestres, els professors, en definitiva dels adults, vinculada a un accés de complaença dels alumnes. Per això reivindiquen de nou l’esforç i la disciplina com a eines per posar a treballar a l’alumne. Altres parlem de la manca en la gestió de les emocions com a una eina fonamental per vincular l’alumne allò que fa i per tant amb  l’interès, possibilitant així el seu treball.

Son respostes a situacions on l’alumne i el mestre mostren un malestar.

Les  manifestacions de les dificultats en l’aprenentatge son una resposta singular, però cal tenir en compte totes les condicions fonamentals perquè  l’aprenentatge sigui possible per poder pensar propostes.

Us convidem a compartir amb nosaltres aquest espai  el 29 de novembre

Lloc de realització : GPS, Educació  c/ Or, 31.  Telèfons: 677375323- 661746251

Horari: De 19,00h. a 20,30h.

Us agrairíem confirmació als telèfons 677375323- 661746251 o gps.educacio@gmail.com

Les converses no tenen cap cost monetari.

Rosa Antolín i Pilar Verdeguer

GPS, Educació