joves

UNA REFLEXIÓ PEDAGÒGICA DES DEL CINEMA

Posted on

Vivir es fácil con los ojos cerrados” ;  Trueba ens mostra una modalitat educativa que col.loca l’acte educatiu “sobre rodes”.

En aquesta metàfora d’anar sobre rodes es plasma una manera d’ acompanyar i mostrar el món que ens envolta, una forma d’ incorporar i veure la vida que es va vestint de sentit.

Un veritable plaer gaudir del film. Observar com des del mateix interès,el del mestre (fan dels Beathles), presenta els objectes de la cultura que fora de l’entorn escolar prenen cos de relat, de màgia, d’enigma.

La música, la filosofia, l’ètica, les matemàtiques… assignatures que des de la relació pedagògica de mestre i alumne són productes de l’ésser humà.

En la pel·lícula ens descriu de com l’explicació més complexa, pren un caire entenedor filtrat pel mateix desig del mestre.

niña ojos cerrador

 

     El trajecte en cotxe cap a Almeria un Mestre dóna comptes d’algunes qüestions què l’interroguen,

     que ell s’explica, com una forma de viure. En la mateixa transmissió espontània es va instaurant la funció pedagògica,

      la construcció d’un vincle entre l’adult i els joves que van incorporant amb senzillesa la mateixa experiència .

     Recordem a Jacques Ranciere en el Maestro Ignorante, Jacotot i una experiència de transmissió.

     Ens evocava el concepte “el maestro emancipador”.Deia: “este dispositivo permitía desenredar las categorías mezcladas del acto pedagógico y definir exactamente el atontamiento explicativo.

     Existe atontamiento allí donde una inteligencia está subordinada a otra inteligencia.

     El hombre-y el niño en particula-puede necesitar un maestro cuando su voluntad no es lo bastante fuerte para ponerlo y mantenerlo en su trayecto, pero esta sujección es puramente de voluntad a voluntad.”                                                           

 En el cas de la pel·lícula el mestre sosté el seu desig i és mitjançant aquest que es sustenta la relació amb els adolescents.

Una mirada cap a l’objecte transforma aquest en quelcom màgic i fa que els alumnes puguin interessar-se per ell.   vivir iii

 En l’experiència de Jacotot, l’experiència d’ensenyar francès d’una manera particular, ens intenta descriure un ensenyar en llibertat,

 descriu i parla d’atontament intel·lectual, com una forma de subjugació.Quan ens diu que l’ alumne està vinculat a una voluntat, la del mestre,

  i a una intel·ligència, la de l ‘objecte a mirar, a transmetre, són dues voluntats diferents.

I és en la diferència de les dues voluntats on radica la llibertat, en la mateixa separació que mantenen les dues relacions diferenciades una de l’altra.

JohnLennon_2

Ens diu que en aquesta pedagogia d’una lògica diferent d’altres és en la mateixa praxis on es converteix a un savi aquell que abans era ignorant.

 On el mètode en si mateix és quan l’ alumne només li cal “experienciar” de manera singular, això seria des de la mateixa llibertat .

 Diferenciar la voluntat del mestre dels continguts,l’objecte a mirar, és clau per permetre el respecte de l’alumne, la llibertat i l’emancipació.

 Així la particularitat de nou d’allò que ens fa singulars.

 

 

 

 
Pilar Verdeguer i Rosa Antolín

GPS.Educació
C/Or, 31
08024 Barcelona
Telèfons:677375323 / 661746251
http://gpseducacio.com
 

Anuncis

DE COM ZYGMUNT BAUMAN EXPLICA EL CONCEPTE DE MODERNITAT LÍQUIDA A UN NEN

Posted on Updated on

fot bauman
 “LA VANGUARDIA
  Sábado, 17 mayo 2014

PROTAGONISTAS DE LA SEMANA ;   Zygmunt Bauman.

Eminente sociólogo yfilósofo, padre de la “modernidad líquida” ese concepto que hemos adoptado como algo propio y familiar.

Ves un hombre sencillo y sabio que vive tranquilamente en una modesta casa en Leeds (Reino Unido) y  disfruta leyendo novelas del sudafricano J.M. Coetzee. “ 

  Dins de l’entresvita realitzada a Bauman se li demana:

 “Cómo explicaría su “modernidad líquida” perfecta definición de sociedad postmoderna, consumista y banal a un niño?

Le enseñaría esto (Bauman coge una galleta en forma de estrella de la mesa) y le diría “si esto fuera una piedra, aunque yo la girara,

le diera la vuelta o la pusiera boca abajo… no se vería afectada por nada. Luego le mostraría este vaso lleno de agua y le diría “esto, con sólo decantarlo, ¿ves?, se modifica”. Y si ahora no estuviéramos en el Majestic, además, volcaría el agua sobre la mesa…

  Adelante, adelante

Bueno, bastaría para explicarle a ese niño que la sociedad donde vive es flexible y extraordinariamente móvil. Antes, si le dabas un puñetazo a la realidad, la realidad no se movía. ¡Pruebe a hacerlo ahora!

Antes uno soñaba poder trabajar durante décadas en la misma fábrica, ahora la meca de los jóvenes es trabajar en Silicon Valley… ¡y como mucho se están ocho meses!”

En aquestes dues preguntes el creador del concepte de societat líquida adverteix d’una situació d’època on tots estem abocats, per tant cal pensar que els joves que estan aprenent del seu entorn

es troben una realitat que tal com descriu Bauman canvia constantment, o millor dir que està en constant flux.

Molt lluny de promoure un desanim hem de pensar que els joves són responsables d’una posició diferent davant els aprenentatges.

A la vegada Bauman dóna una indicació molt interessant envers el fet de  consumir.

Ho fa a partir d’un altre nou concepte “societat generativi” que proposa que tot allò que puguis aportar a la societat és l’unic que pot salvar-nos.

És a dir un concepte contrari al del “consumeix tot i més tu sol” i demana aportar allò que tu consideris important a la societat.

 

GPS.Educació

C/Or, 31
08024 Barcelona
Telèfons:677375323 / 661746251
http://gpseducacio.com

 

 

 

 

 

SALÓ DE L’ENSENYAMENT. ALGUNES REFLEXIONS.

Posted on Updated on

Salo-323x215

Va visitar el Saló de l’Ensenyament, vol compartIr algunes reflexions.

foto salo

El mostrador de la informació de futur es presentava a tots els joves i les joves per facilitar una elecció de futur.

 

“Partimos de la subjetividad de la información, en tanto no existe información objetiva, ya que siempre va ser decodificada desde la singularidad que posee ciertas representaciones.Lo importante es poder explicitarlas, vencer las resistencias a posibles cambios en nuestra representaciones, relacionados a la nueva información, y transformarlas en aportes positivos para futuras eleciones.”[1]

Amb aquestes paraules indiquem la importància de poder “deconstruir” tot el que es recull des de fora, els joves es troben en una situació d’apertura i alhora d’incertesa és per això fonamental poder acompanyar-los en la “digestió” de les dades que reben. La macro especialització i els continguts tan compartimentats poden suposar un rebuig, ja que poden espantar o transformar un itinerari d’accés en una possibilitat no accessible.

Cal participar  d’ informació, implementar l’aproximació i l’apropació confortable i alhora crítica per tal d’assegurar una oportunitat real.

GPS,Educació aposta  no només per oferir  la informació sinó pel tractament particular d’aquesta.


[1] Susana Cibeira. Grado – Instituto Universitario de Ciencias de la Salud – Fundación Barceló (Profesora Titular de la Materia: Evolutiva II: Adolescencia ).

 

Convocatòria converses pares i mares. Dia 29 de novembre.

Posted on

Converses amb pares i mares

Salutacions a tots i totes:

Des de GPS, Educació us volem convidar a les Converses amb pares i mares.

CONVERSA:

Les manifestacions de les dificultats en l’aprenentatge de l’època  actual; desmotivació, TDAH, dislèxia….

Per aprendre cal que es donin una seria de condicions i cada alumne respondrà d’una manera singular aquestes situacions. En aquestes condicions  el vincle pedagògic és fonamental. Quin és la modalitat de vincle actual?.  En l’actualitat hi ha un bombardeig constant sobre existència d’un alt malestar en el sistema educatiu. Els mestres desmotivats, o sense recursos, exigències de formacions  especialitzades…;  els alumnes desmotivats, comportaments desafiants a l’aula, hiperactivats, desregulats….

Per què? Quins son els factors? Com afecten als nostres fills? Que tenim nosaltres a fer, com a pares?

Alguns autors parlem de la manca d’autoritat dels mestres, els professors, en definitiva dels adults, vinculada a un accés de complaença dels alumnes. Per això reivindiquen de nou l’esforç i la disciplina com a eines per posar a treballar a l’alumne. Altres parlem de la manca en la gestió de les emocions com a una eina fonamental per vincular l’alumne allò que fa i per tant amb  l’interès, possibilitant així el seu treball.

Son respostes a situacions on l’alumne i el mestre mostren un malestar.

Les  manifestacions de les dificultats en l’aprenentatge son una resposta singular, però cal tenir en compte totes les condicions fonamentals perquè  l’aprenentatge sigui possible per poder pensar propostes.

Us convidem a compartir amb nosaltres aquest espai  el 29 de novembre

Lloc de realització : GPS, Educació  c/ Or, 31.  Telèfons: 677375323- 661746251

Horari: De 19,00h. a 20,30h.

Us agrairíem confirmació als telèfons 677375323- 661746251 o gps.educacio@gmail.com

Les converses no tenen cap cost monetari.

Rosa Antolín i Pilar Verdeguer

GPS, Educació 

PROPOSTA DE LECTURA PEDAGÒGICA

Posted on Updated on

Philippe Meirieu. (1997). La escuela modo de empleo. DE LOS “MÉTODOS ACTIVOS” A LA PEDAGOGIA DIFERENCIADA. Barcelona: Ediciones Octaedro.

“La ley útil es aquélla que permite existir, la que no se puede infringir sin amenazar a los demás y, en consecuencia, sin amenazarse a sí mismo…[Por ejemplo-prosiguió Antonie-, en un aula debería haber una ley absoluta: burlarse de los demás.

Porque, como tú bien sabes,que la mofa se apoye sobre una característica psíquica, sobre la deformación de un apellido o en alguna torpeza cometida, es siempre destructiva: aplasta al otro y se lo quita de encima… .

Ahora bien, al infringir esta ley, aquel que se burla destruye también la protección que a él  le procuraba y, así, es toda la clase, en cierta forma, la que resulta amenazada. La mofa es un pequeño crimen mezquino, y como comprenderás hace falta una ley que prohiba el crimen.]” Pàg 76.

Per què hem triat aquesta cita per presentar-vos aquest llibre?

No totes les lleis tenen al mateix valor. De fet hi ha que responen a voluntats conjunturals que inclús semblen tenir un caràcter de caprici, però hi ha de fonamentals que obren la possibilitat de la convivència.

En el moment actual es parla sovint de la manca o caiguda  d’autoritat, de la dificultat de posar límits, dels problemes de comportament en nens, nenes, els joves, les joves …

El llibre fa un recorregut per diferents propostes pedagògiques des de la mirada i experiència d’un alumne. Finalitzant amb una proposta concreta, aquesta  recull, segons l’autor, el fet fonamental que ha de garantir l’acte pedagògic.

Aquest fragment que seleccionem ens parla d’elements claus.

El mestre/a, el professor/a ha de poder “fer viure” la llei fonamental de la convivència que ens  presenta l’autor. En aquest fet l’encarregat d’ensenyar permet crear un marc possible d’actuació útil.

De la mateixa manera si aquesta figura no pot tenir l’autoritat per garantir  aquesta llei,  difícilment es donarà un marc vàlid per aprendre.

La lectura d’aquest llibre reconforta i ens orienta en l’exercici de la funció pedagògica, tant complexa i difícil en el moment actual.

Rosa Antolín i Pilar Verdeguer

Recull de la conversa del passat 25 d’octubre

Posted on Updated on

CONVERSA DE PARES I MARES SOBRE L’APRENENTATGE

Què varem parlar divendres 25 d’octubre?

Recull d’algunes de les paraules que van circular en la conversa envers l’aprenentatge.

Tal com s’indicava en la proposta de la trobada un dels objectius era poder parlar del què enteníem per aprenentatge i reflexionar sobre els resultats escolars dels nostres fills.

Partíem d’una possible definició standar d’aprendre: com a procés d’adquisició en relació a diferents capacitats, coneixements, habilitats,

o conductes que sorgeixen com a resultat de l’estudi, l’experiència, el raonament, la instrucció i l’observació.

Un aconteixement dirigit a poder donar-se la transmissió de quelcom que implica una nova subjetivació del món.

És a dir que l’alumne, nen, fill pugui adquirir una nova construcció de sentit d’allò (la realitat) que l’envolta.

Poder pensar estar íntimament relacionat en pensar-se. Què allò que li feia pregunta,pugui prendre un sentit que clarifiqui alguns dels interrogants que porta l’alumne.

Aquesta realitat venia rotundament marcada per un detonant “l’interès” , i era en aquest punt on els interrogants marcaven el ritme de la conversa.

Varem parlar de que per poder aprendre sí o sí era necessari que allò a adquirir tingués un valor, un interès per aquell que ho ha d’incorporar. Allò que en diuen està motivat. Aleshores ens vam preguntar:

Es construeix l’interès envers quelcom que s’ha d’aprendre?

Es localitza? ,- més aviat  es desperta.

Tot i que generalment no sempre “saps el què vols”.

Per tant, en quines condicions es dóna aquest despertar?, què és el que permet un desig obert en relació a la diversitat de qüestions per  aprendre.

Algunes condicions que s’haurien de donar per què es pugui produir una situació d’aprenentatge són:

-El límit: per poder està interesat en quelcom, això en si mateix ha d’estar sostingut per uns límits.

Què és i què no és, on és dona, quan , per qui , per què… tot això delimita allò a fer amb sentit, sinó està limitat no pot donar-se el sentit.

El límit permet emergir l’interès, la recerca de sentit nou. Com els adults transmetem aquest sentit del que ens envolta, com el delimitem?

-L’elecció: és important parlar de la tria en la situació  d’aprenentatge, és quan el jove, la jove, el nen ,l’infant, (es pressuposa com a  subjecte responsable de la seva actuació,també podem dir de la seva elecció),

per tant  que tingui l’oportunitat d’ elecció es tractaria de facilitar les situacions problema que permetin una relació  nova amb alguna cosa.

Que aquesta elecció: suposi la responsabilitat, l’execusió real de l’acte en concret i que allò per aprendre  sigui assumible. Podem dir que l’aprenentatge és un acte d’elecció.

En quines condicions es dóna  l’elecció:

–       Per tal de que es doni aquesta situació d’aprenentatge cal posar límits, donar paràmetres d’execució que ordenin allò a aprendre, a resoldre, a solucionar, etc.

–       Que la situació aprenentatge no sigui una situació d’iguals, cal sostenir  l’autoritat que dóna  indicacions oportunes per un procés òptim.

–       Fonamental el desig del transmissor en allò que transmet.  Part de l’interès de l’infant ve marcat pel desig (el professor, el pare, la mare, etc).

–       Cal parlar de lloc a ocupar, l’alumne té un lloc a ocupar i l’aprenentatge l’obrirà l’oportunitat d’altres llocs, per tant pressuposa la tria d’aquests llocs possibles.

–       Aquests llocs possibles  suposen una separació, en la primera infància nadó i mare ja pateixen una situació d’aquest tipus, en l’adolescència es torna a jugar aquesta separació.

Aprendre com a procés de sentit del món que habitem, aprendre com a nova construcció de vida i per tant facilitadora de nous llocs a habitar de manera saludable i de qualitat. Aprendre com un procés íntim d’elecció.

Gràcies a tothom!!

Gps.Educació us recomana …

Posted on Updated on

Gps.Educació aposta per oferir espais reals de creació dirigits als joves. Aquest, organitzat per La Central del Raval, n’és un exemple. Creiem que és interessant difondre una oportunitat d’expressió.

1383113_671080116237681_343419685_n