fracàs escolar

Una nova reflexió de l’anomenat fracàs escolar.

Posted on

Foto vanguardia. Nadal“Com afrontar els suspensos|…

 Els pedagogs recomanen calma i diàleg amb els fills abans que càstigs i més deures”…

Tot començaven les vacances nadalenques apareixia en la Vanguardia un article que comentava els resultats escolars dels nostres alumnes. En el mateix s’indicava  com “afrontar uns resultats negatius”.

Pensem important des de Gps, Educació reflexionar d’una manera singular el cas per cas. Descriure la situació necessària com un “afrontar” ens deixa un pèl desamparats a tots plegats.

Pares, alumnes, professors i comunitat en general, ens trobem en la nostra societat com en un engranatge d’una màquina. Sense massa capacitat de maniobra, s’imposa una manera de fer triomfalista.

Què vol dir això?, a l’article es parla de tres factors causants d’aquesta situació que justifiquen aquests resultats dels alumnes: l’entorn sociocultural del nen, el sistema educatiu i les circumstàncies inherents al mateix individu.

Apuntar aquests factors com explicació a un fet que considerem singular a cada alumne és simplement com anunciar que: si cauen gotes del cel probablement,  està plovent.

Les adolescències, en plural situen el trànsit d’un ésser que tracta de construir un sentit allò que l’envolta, un subjecte que fins ara feia servir unes paraules per dirigir-se als pares se n’adona que ara no li serveixen.

Què li passa?

–       El seu cos està canviant i l’imperatiu social és un i no un altre (el culte al cos).

–       La tecnologia proclama la immediatesa, la comunicació virtual ens imposa el  “aquí i ara”. Per fer qualsevol cosa fem servir la tecnologia com un recurs imprescindible.

–       Les notes de tall per triar una carrera són determinants. Quan es tenen 17 anys es podrà accedir o no a una formació que potser definirà el futur.

–       L’anglès i una 3era llengua, (xinès, rus, etc.) són excloents en algunes feines.

–       Viure on has nascut és molt complicat quasi un miracle, millor marxar fora i contruir nous vincles, com si la dificultat quedés obviada,

Evidentment són determinants els factors socioeconòmics, i el mateix alumne en les seves circumstànices, però aturem-nos  més d’un moment per preguntar-nos  a què responen aquests resultats?

–       abans d’actuar i respondre pensem tres situacions bàsiques:  un moment d’anàlisi de la situació singular, un moment per comprendre (fonamental per parlar amb el jove no per afrontar-lo), i un moment per prendre algunes decisions. En cada casa, família, es donaran circumstàncies concretes i segurament hi haurà les diferències particulars per pensar-ho.

Aquestes formes singulars en cada alumne tenen un fet comú: el tema que ens ocupa  (la preocupació per la situació dels resultats escolars).

Però les respostes seran diferents, ja que la cosa comuna seran totes aquestes diferències.

Cada ítem per poder identificar trastorns de l’aprenentatge en cada cas respon  a quelcom diferent i per tant no es poden homogenïtzar.

Rosa Antolín i Pilar Verdeguer

GPS, Educació.

Anuncis

Recordatori convocatòria: Converses amb pares i mares

Posted on

GPS, Educació

Converses amb pares i mares

Salutacions a tots i totes:

Des de GPS, Educació us volem convidar a la proposta de Converses amb pares i mares que hem elaborat pel curs d’ enguany.

Com molts de vosaltres sabeu una de les nostres activitats son les Converses amb pares i mares. Aquestes es caracteritzen per ser un espai de comunicació on poder intercanviar opinions, necessitats, interessos, preguntes, dubtes…. un espai experiencial i de conversa en relació un tema d’interès per a la educació dels nostres fills i filles.

La primera Conversa que us proposem porta aquest títol:

  • Com va el teu fill a l’escola? Content? Aprèn? …. Com aprèn?

En el moment actual la diferència entre aprovar i aprendre no sempre està clara, potser degut a la situació mateixa de l’ensenyament i el seu context. Nosaltres creiem que allò que l’alumne aprèn ha de tenir un valor de sentit tant per ell com per els pares i mestres. Construir un sentit ens ajuda a entendre el mon que ens envolta,  aprovar ens dona una titulació. Creiem que aquesta reflexió és urgent  per trobar respostes alternatives que ens ajudin a no exigir-nos tant.

La primera conversa d’ enguany versarà sobre les condicions necessàries perquè els nostres fills s’interessin i estiguin motivats per l’aprenentatge. Com a pares estem preocupats per els resultats acadèmics i creiem que és important, donar-nos un temps per pensar i compartir què està passant.

Us convidem a compartir amb nosaltres aquest espai  el 25 d’octubre

Lloc de realització : GPS, Educació  c/ Or, 31.  Telèfons: 677375323- 661746251

Horari: De 19,00h. a 20,30h.

Us agrairíem confirmació als telèfons 677375323- 661746251 o gps.educacio@gmail.com

Les properes Converses seran:                                     

  • 29 de novembre. Les manifestacions de les dificultats en l’aprenentatge de l’època  actual; TDAH, dislèxia…..
  • 20 de desembre.  Conversar amb els fills….. conversar amb els pares.

Les converses no tenen cap cost monetari.

Salutacions i fins aviat;

Rosa Antolín i Pilar Verdeguer

GPS, Educació

Entendre el fracàs escolar. Una crida al respecte

Posted on Updated on

Fa un dies a la premsa sortia el que comporta “el fracàs escolar per les arques públiques”. Concretament es presentava el greuge que es comet si no s’inverteix en educació, la notícia deia que això podia “tenir nefastes conseqüències econòmiques”. Amb aquest fet tots hi podríem estar d’acord, però el que és  curiós és que vinculava  el cost econòmic al fet de que dels fracassats escolars no se’n recapten tants impostos com  d’aquells que desenvolupen una bona carrera acadèmica. Això és degut al fet que amb estudis suposadament s’assoleix un millor nivell adquisitiu i que per tant es paguen més impostos. No cal dir que això és avui una utopia en tots els sentits.

En aquest article es pretén aportar una mirada molt diferent al que s’anomena fracàs escolar i el que pot ser una aposta per a l’educació.  Es reivindica per la connexió al saber, als continguts de cultura, al tresor que preserva una comunitat de ciutadans. El panorama  que ara per ara emergeix en els mitjans de comunicació, en qualsevol dels apartats d’un diari,  sembla haver oblidat què es fa a l’escola. Què suposa haver d’aprendre i quant important és sentir-se acompanyat en aquest acte.

Si considerem l’educació només des de l’òptica de rendiment econòmic estem atemptant sobre un alumnat que potencialment està en edat de fer-se seus aquests continguts d’època i aquest fet és un acte de negligència. Què vol dir això? que l’escola com institució social cal cuidar-la i respectar-la infinitament. La comunitat educativa és ara per ara l’aparell que carrega amb la responsabilitat de vetllar per una cultura que sí o sí, encara que això sembli, no és gens fàcil .

En clau econòmica voldria dir que això no té preu. La sociabilització dels subjectes suposa una violència simbòlica, on els alumnes que acudeixen a les aules dia a dia són introduïts als codis socials que permetran preservar una convivència ètica. L’ètica,que per definició, ens convoca a  un respecte sublim per a l’ésser humà.

Aquesta argumentació vol  reivindicar que el fracàs escolar no existeix com a tal, que més enllà de l’etiqueta, de quelcom estrany i extern, és un  concepte relativament nou. És un concepte que s’allunya dels alumnes particulars, dels fills singulars, dels futur ciutadans. Tots ells posseeixen una modalitat diferent  envers l’aprenentatge,les condicions per connectar amb els sabers són complexos i particulars.

Des de la pedagogia sabem que l’alumne finalment aconsegueix un saber, de manera enigmàtica, que vol dir etiquetar en fracassat escolar? fracàs és un significant molt feixuc per a un alumne. Un baix rendiment temporal, un curs complicat, 6 assignatures suspeses, repetir curs, deixar els estudis, no van en sèrie econòmica.

Des de l’educació cada alumne es fa seu el seu saber. L’escola d’això en sap, sap que no és només una classe, un grup, una aula, el professor sap que un subjecte en particular pot preocupar, i que val la pena apostar per ell. Si quedem enganxats en el mercantilisme d’un acte educatiu posem en risc el no apostar per les generacions tant d’alumnes com de professionals que contemporàniament treballem en aquest ofici tan i tan antic i complex alhora, com és el d’educar.

Parlarem de condicions singulars per aprendre, parlarem de temps particular en cada alumne i d’actes educatius que, essencialment, són un enigma respecte de cada subjecte. No podem caure en l’atemptat del buidat que pateixen els continguts educatius, no tot es compra;  llegir, pensar, escriure , preguntar, obrir desig això no és només un indicador.

Creiem que el desig que cada alumne aprengui  i el respecte per la particularitat del seu aprenentatge  possibilita una rectificació davant d’una inhibició o una dificultat. I creiem que si partim de l’etiqueta de fracassat la possibilitat de rectificació es redueix significativament.

Aquesta és la nostra aposta pedagògica des de GPS, Educació, que  neix a partir de l’experiència de treball amb nens, joves i adolescents que en algun moment han dit alguna cosa sobre la seva singular forma d’accedir  a l’aprenentatge.  Recollim aquest aprenentatge per continuar treballant i possibilitant que aquest alumne en singular és pugui vincular de nou amb el fet d’aprendre….alguna cosa nova.

Rosa Antolín i Pilar Verdeguer, orientadores pedagògies.