CONVERSA
DEVOLUCIÓ D’UN TREBALL: conversa de pares i mares de GPS,Educació
Resum del què es va compartir a la conversa de pares i mares de GPS,Educació del 7 de febrer 2014
Adolescències… la necessitat d’un temps, un espai per construir un sentit nou.
Ens fèiem dues preguntes; A què remet el malestar dels adolescents?. Quins adults convenen per acompanyar en aquest trànsit?
Escoltar un fragment d’una conferència del pedagog Jorge Larrosa va ser el detonant d’inici.
Jorge Larrosa ens parla de l’experiència com la base perquè es pugui produir l’aprenentatge; el seu procés ens transforma vivint-te’l. No hi ha altre forma d’aprendre que no sigui a través de la mateixa experiència i aquest trànsit és incert, pot passar el què no està previst que passi. En aquesta vivència sempre hi ha el temor del perill.
Els reunits en la conversa vàrem dir la nostra. Es tractava de compartir allò de l’educació envers els nostres fills que ens preocupa, que ens fa pregunta, d’allò que no estem segurs o segures de fer, entendre, “fer-ho bé”… .
L’aprenentatge com un repte de donar sentit a la vida, d’allò que en la família s’intenta transmetre però que no sempre té els resultats esperats.
Larrosa ens explica com el “per” d’experiència ve del verb “periri” que indica perill. És aquest perill del qual els pares i mares intentem protegir al jove que s’inicia en la vida sabent que alhora és en la pròpia singular “experienciació” el que ens transforma, ens forma, ens conforma..
Què va sorgir?:
– Com recordem haver dit els nostres pares que nosaltres havíem d’experimentar la nostra vida.
– De com sentim que realment no sabem que els hi passa els nostres fills adolescents, no ho podem saber.
– Com la mateixa fragilitat ve de part dels pares, de les mares i del mateix subjecte adolescent que lluita per confrontar-se amb el seu propi fer de vida.
– Què és allò que volem explicar als fills i filles i resulta complicat de transmetre ja que des del dogmatisme provoca un sa rebuig per part del jove?
– De com cal dissimular i mirar a un altre costat quan sabem que hi ha un obstacle i que cal viure’l per la mateixa persona.
– Quan davant de les indicacions envers els estudis, els amics, les primeres sortides de nit, fumar,veure ,etc. cadascú s’aproxima com pot i ho sosté com pot.
– El mateix cos canvia i per tant la mirada de l’altre també canvia, això provoca un no reconeixement. Cercar la identitat mateixa, la de les adolescències porta un patiment implícit.
– Com els pares patim per poder acompanyar fins que siguin adults, després el nostre ja no és tan important.
Què es pot indicar:
– Que es tractaria d’acompanyar als fills i filles sabent que és complexa, que explicar-ho tot és un impossible i sempre queden enigmes sense resoldre…. per sort.
– Que ser autònom implica haver de renunciar a donar totes les respostes, donar massa protecció, i posar el camí planer.
– Les respostes reals d’aprenentatge són producte de la mateixa construcció de l’experiència, però aquesta té a veure amb la història viscuda a casa.
– De com transmetre els nostres fills un estil de vida els orienta.
– Que fer-se responsable passa per donar respostes adequades a moments determinats però sobretot posar el desig per a què el jove pugui sentir-se partícip d’aquestes situacions, no donar tot per obvi.
– Els límits són necessaris per crear uns paràmetres on el jove pugui construir el seu sentit de realitat, una realitat de coneixement.
– La transmissió dels valors , de la llei de cada casa, de cada família, fa senyal, encara que els resultats esperats d’aquesta transmissió no la percebem immediatament.
– És la repetició que instaura, tot i que sempre és un misteri allò que el fill o filla pren de l’estil de vida de cada cercle domèstic. Cal confiar i des de la distància supervisar, observar, mirar, escoltar, dialogar… acompanyar.
Síntesi de la conversa de pares i mares del 29.11.13
Converses de pares i mares a GPS, Educació.
Les manifestacions de les dificultats dins l’aprenentatge en l’època actual; desmotivació, TDAH, dislèxia….
Per aprendre cal que es donin una sèrie de condicions i cada alumne respondrà d’una manera singular a aquestes situacions. En aquestes condicions el vincle pedagògic és fonamental. Quina és la modalitat de vincle actualment?. Ens arriba un constant bombardeig de l’existència d’un alt malestar en el sistema educatiu. Els mestres desmotivats, o sense recursos, manca de formació del professorat…; els alumnes desmotivats, comportaments disconformes, hiperactivats, des regulats….
Per què? Quins són els factors? Com afecten els nostres fills? Què tenim nosaltres a fer, com a pares?
Les manifestacions de les dificultats en l’aprenentatge són una resposta singular, però cal tenir en compte totes les condicions fonamentals perquè l’aprenentatge sigui possible, i així pensar propostes.
La conversa s’inicia amb una definició possible d’aprendre. L’aprenentatge l’entenem com el procés en què el subjecte identifica quelcom que se li presenta des de fora, com un contingut, una informació… Aquesta identificació és possible sempre i quan sigui útil per ell. D’aquí el subjecte extrau unes representacions que passarien a ser significades. En un segon moment es donaria una producció, una construcció que implica una modificació de la representació inicial.
S’apunta al fet de que es podria dir que l’aprenentatge és una operació innata a l’ésser humà, que els nens i nenes aprenen de forma natural. Sabem que l’aprenentatge és un fet cultural , i és important que la cultura no bloquegi el procés. Destacant que aquest procés ha de servir per poder donar sentit al món que ens envolta, comprendre l’entorn estrany i nou de manera individual i singular.
A la conversa es transmet també, la idea de què és important no bloquejar la curiositat per aprendre. En el moment actual, l’exigència per l’èxit, la importància de la rapidesa (en el menor temps possible, i passar a realitzar una altra activitat), l’homogeneïtzació (per a tots i totes, a efectes de la igualtat), la prevalença dels resultats; tot això, a vegades té l’efecte de bloqueig l’aprenentatge.
Ens vàrem preguntar per què?. Vàrem pensar que era fonamental tenir en compte els elements que es posen joc en el procés per aprendre. Una participant explica com a la seva filla de 7 anys li demanen uns resultats esperats en la lectura, com que no es donen les expectatives en el decurs d’un temps ha empitjorat fins al punt que ara no vol llegir res.
A la taula sorgeix la idea de què la Institució educativa ha fabricat un problema d’aprenentatge amb aquesta alumna. Diferents intervencions apunten a la necessitat de respectar el temps i la preparació de cada alumne/a.
S’explica com en el sistema Finlandès la introducció a la lectura té en compte el moment maduratiu dels infants i per això s’inicia a l’edat de 7 anys i no abans.
Els participants destaquem la importància del vincle entre qui ensenya i l’alumne, “depèn molt del mestre”. La importància de desitjar que aprengui, que faci, que conegui, que es satisfaci d’una nova incorporació. Un mestre que pot fer això pot transmetre el desig per la cultura. Sabem que si això no hi és, és molt difícil que l’alumne aprengui.
També es parla de la confiança. Que el mestre/a confiï en que sigui qui sigui l’alumne pot aprendre, és clau per què sigui possible aquest fet . Per què de vegades no confiem amb els alumnes? Es parla de la diferència entre algunes experiències desenvolupades en la primària on ja comencen a bloquejar-se coses i en l’ESO ja es fa imminent. Permetre el joc dirigit, la creació.
Un altre element del què vam parlar va ser el temps. Donar el temps necessari i saber que quasi mai és el mateix per tothom. Certament hi ha límits, l’entorn escolar no pot atendre la singularitat totalment, però tenir-ho en compte ja té efectes. També es va parlar de la importància d’ experimentar plaer en el procés d’aprenentatge. Ha de ser gratificant. Si és útil i té valor, se’ns dubte serà satisfactori, perquè tindrà sentit. Algunes mares apunten a com els pares estem preocupats per l’èxit social del nostres fills, ens preocupa que quedin d’alguna manera exclosos i per això sovint no podem esperar.
És important també que l’espai sigui estètic, sigui acollidor, que transmeti la importància d’allò que es duu a terme allí. La nostra societat té cura més d’un centre comercial que d’una escola, tots podem imaginar els barracons escolars, però “ens podem imaginar els barracons Corte Inglés?”.
Hi ha altres elements que van sorgir, el fracàs, l’equivocació, l’error. Poder acceptar i manegar-se amb l’error en el treball, això permet treballar, aprendre. Experimentar i equivocar-se, és clau per poder aprendre de les errades que un fa.
En aquest sentit vàrem parlar de la riquesa de la utilització de diferents metodologies com a recursos per afavorir i potenciar l’aprenentatge. Però no podem confondre la riquesa d’un recurs amb el fet fonamental de què cal aprendre.
Sorgeix aleshores el tema del sistema educatiu com a fonamental, el professor ha de conèixer les operacions d’aprendre, saber tractar pedagògicament els alumnes. Aleshores es considera clau la formació del professorat. Es parla de l’experiència a Holanda on els professors han d’obtenir la capacitació pedagògica , no només cal saber de l’assignatura si no és necessari conèixer les operacions i condicions singulars del procés pedagògic. També es va parlar de la formació a Finlàndia.
Per finalitzar es va apuntar la importància de l’àmbit familiar i de com s’estableix un diàleg entre l’escola i la família? Aquest tema pot ser una nova conversa.
Si no es donen tots aquests elements a l’escola i a casa , és molt difícil que l’alumne pugui fer el seu recorregut en l’aprenentatge. Com a resposta cada alumne de manera singular ens diu que NO….. ; així ens dirà que alguna cosa en la situació per aprendre no va.
Això són les manifestacions que alguna cosa no funciona, no va. Manifestacions de les dificultats per establir i donar-se una bona situació d’aprenentatge. Tots els elements que hem anomenat estan implicats i per tant s’han de treballar conjuntament.
GPS, Educació aborda les dificultats per aprendre des d’ aquest enfocament, no és un alumne amb dèficit sinò una situació que cal abordar .
Rosa Antolín i Pilar Verdeguer
RECORDATORI CONVERSA DE PARES I MARES DIVENDRES 29 DE NOVEMBRE
Converses amb pares i mares
LES MANIFESTACIONS DE LES DIFICULTATS EN L’APRENENTATGE EN L’ÈPOCA ACTUAL: DESMOTIVACIÓ. TDAH, DISLÈXIA…
Salutacions a tots i totes:
Des de GPS, Educació us volem convidar a les Converses amb pares i mares.
CONVERSA:
Per aprendre cal que es donin una sèrie de condicions i cada alumne respondrà d’una manera singular aquestes situacions. En aquestes condicions el vincle pedagògic és fonamental.
Quina és la modalitat de vincle actual?. En l’actualitat hi ha un bombardeig constant sobre existència d’un alt malestar en el sistema educatiu. Els mestres desmotivats, o sense recursos, exigències de formacions especialitzades…; els alumnes desmotivats, comportaments desafiants a l’aula, hiperactivats, des regulats….
Per què? Quins son els factors? Com afecten als nostres fills? Que tenim nosaltres a fer, com a pares?
Alguns autors parlem de la manca d’autoritat dels mestres, els professors, en definitiva dels adults, vinculada a un accés de complaença dels alumnes. Per això reivindiquen de nou l’esforç i la disciplina com a eines per posar a treballar a l’alumne. Altres parlem de la manca en la gestió de les emocions com a una eina fonamental per vincular l’alumne allò que fa i per tant amb l’interès, possibilitant així el seu treball.
Son respostes a situacions on l’alumne i el mestre mostren un malestar.
Les manifestacions de les dificultats en l’aprenentatge son una resposta singular, però cal tenir en compte totes les condicions fonamentals perquè l’aprenentatge sigui possible per poder pensar propostes.
Us convidem a compartir amb nosaltres aquest espai el 29 de novembre
Lloc de realització : GPS, Educació c/ Or, 31. Telèfons: 677375323- 661746251
Horari: De 19,00h. a 20,30h.
Us agrairíem confirmació als telèfons 677375323- 661746251 o gps.educacio@gmail.com
Les converses no tenen cap cost monetari.
Rosa Antolín i Pilar Verdeguer
GPS, Educació
GPS.Educació 