aprenentatge

GPS, EDUCACIÓ COMPARTEIX LA PRODUCCIÓ EDUCATIVA ELABORADA EN ELS TALLERS DE PARES I MARES

Posted on Updated on

AQUESTA ÉS LA MOSTRA DEL RESULTAT DE TREBALL EN UNA ESCOLA

EL TEMA: El límit com a efecte regulador. De què es tracte? Com es sosté?

límit El cartell aglutina les paraules que van circul.lar i els pares i mares van decidir en portar-se- com un efecte del treball.
Les paraules triades donen pistes per orientar-nos en l’educació dels nostres fills i filles.

  • L’ aventuracal Intentar aprendre de l’experiència al posar límits, entendre el límit com una possibilitat.Aquesta manera de fer, allò que diem SI i allò que diem NO, està marcada per la singularitat del pare i la mare, així com per la singularitat de la parella. “La nostra forma de fer, el nostre estil”.
  • Positivo: aquesta frustració és l’oportunitat per accedir als objectes culturals, al món, ja que és  la condició prèvia que posssibilita  l’accés. Per tant quan no és toba quelcom  en un lloc, es  busca en un altre. Així el nen neix a la curiositat, la recerca, la creativitat.
  • Interessant: compartir el tema del límit entre famílies ens permet parlar de la norma i per tant conèixer que el fet  comú també pot ser singular. Conviure amb els altres ens permet compartir quelcom privat que ens dóna sentit com éssers socials.
  • Ordenamentrenunciar i dissimular davant allò que potser no ens agrada massa, però que potser és una característica dels nostres fills i filles que els identifica.
  • Tranquil-litat:  per viure en comunitat abans cal  estimar i respectar de manera natural en l’àmbit domèstic, això instaura conviure a fora i per tant aprendre a protegir-se.
  • Satisfacció: descobrir allò que també és per nosaltres satisfactori com a pares i mares i per tant triar la nostra satisfacció, també ens permet posar-nos límits i per tant transmetre’ls mitjançant l’estil de vida que serà el nostre.
  • Paciència: elímit  comporta una certa frustració, tant pels pares com pels fills.

 
Pilar Verdeguer i Rosa Antolín

GPS.Educació
C/Or, 31
08024 Barcelona
Telèfons:677375323 / 661746251
http://gpseducacio.com

TALLERS PER A PARES I MARES 2014-2015. Sentir-se acompanyat en la tasca educativa.

Posted on Updated on

 dislexia

L’Objectiu: és que els pares i mares puguem adquirir idees, criteris, pautes … Per orientar-nos envers l’educació i el vincle amb els nostres fills.

 A través de compartir amb altres pares i mares. Preocupacions i/o preguntes arribarem a concretar algunes indicacions d’actuació.

 

 

  Tallers:

 QUÈ FER QUAN APAREIXEM LES DIFICULTATS ALS APRENENTATGES DE L’ESCOLA? 

Les lletres, la lectura, la rapidesa lectora, els nombres… a aquests aprenentatges d’accés al món, a vegades els nens i les nenes diuen NO, NO així, No ara.

  Que fem? Com responem? És clau per poder-los acompanyar.

  • Per a pares amb alumnes de 3r, 4rt, 5è i 6è de primària.

 

Hora: 18:30 a 20h.

Dia: Divendres 24 d’octubre.

Lloc: C/ Or, 31. 08024 Barcelona

 

 

Pilar Verdeguer i Rosa Antolín

GPS,Educació
C/Or, 31
08024 Barcelona
Telèfons:677375323 / 661746251
http://gpseducacio.com

PER QUÈ SERVEIX APRENDRE?

Posted on Updated on

“Uno de cada seis alumnos españoles no sabe interpretar una factura, España está por debajo de la media de la OCDE en el último informe PISA, que analiza por primera vez las habilidades financieras de estudiantes de 15 años de 18 países”.

adolescenciaAquest era el titular d’una notícia publicada al “El País” el darrer 9 de juliol.

En l’article sorprenen frases com: “.. estudiantes (16,5%) apenas alcanza el nivel básico en competencia financiera.”

Quin aprenentatge és la Competència Financera? En el desenvolupament de la notícia ho explica,  són fonamentalment continguts matemàtics. Fins aquí bé, la manera d’anomenar els continguts canvia amb el temps. 

Ara bé aquests continguts si estiguessin al servei de l’emancipació dels alumnes, rescatant a Jacques Rancier,[1] no hauria de ser observats, analitzats o comentats per mestres i professors?,  i no 

 pel “El secretario general de la OCDE Ángel Gurría, se confesó preocupado por los resultados de los alumnos de todos los países analizados.” .

Per què aprendre? Quin objectiu té aprendre? Aquests organismes ho tenen clar “necesitan mejorar un conocimiento financiero que les ayudará a “entrar en el mercado laboral y participar plenamente en la sociedad en empleados, empresarios y ciudadanos”.

 

Formar part de la “nova” societat d’ empleats, empresaris i ciutadans. Cal pensar que allà on diu ciutadans, potser caldria dir consumidors, per ser coherents. El neoliberalisme domina l’educació i la cultura.

És per això que “Desde 2010 en escuelas de toda España se han puesto en marcha experiencia piloto por las que se imparten contenidos financieros, dentro de iniciativas como el Plan de Educación Financier puesto en marcha

por la Comisión Nacional del Mercado de Valores (CNMV) y el Banco de España  (BDE). La nueva reforma educativa, la LOCME, también la incluye en los currículos.”

MAFALDA 2

   Hannah Arendt en el seu llibre “La condición humana”  ens diu:  “Pero pudiera ser que nosotros, criaturas atadas a la Tierra que hemos comenzado a actuar como si fuéramos habitantes del universo, seamos incapaces de entender,

   esto es, de pensar y hablar sobre las cosas que, no obstante, podemos hacer. …. La situación creada por las ciencias es de gran significación política. Donde quiera que esté en peligro lo propio del discurso, la cuestión se polittza, ya que es precisamente el  discurso lo que hace al hombre un ser único.” 

La seva defensa del discurs és una defensa profunda del pensament, de la paraula, de la reflexió , del perquè dels actes.

Convoca a l’ésser humà a ser responsable dels seus actes a través de la consciència del seu pensament. I continua:

lamp and mouse
Però en què pensen els joves?

“…Tal vez haya verdades más allá del discurso, y tal vez sean de gran importancia para el hombre en singular, es decir, para el hombre en cuanto no sea un ser político, pero los hombres en plural, o sea, los que viven, se mueven y actúan en este mundo, sólo experimentan el

significado debido a que se hablan y se sienten unos a otros a sí mismos.” [1]

Certament l’alumne/consumidor és un ésser sol, sense comunitat, al servei del sistema financer. Però si l’educació i la formació han de servir per formar per la lliure elecció de les persones amb compromís envers als altres i la responsabilitat dels seus actes i pensaments,  

llavors l’alumne ha de pensar-se en comunitat i l’acte educatiu ha de tenir en compte la relació entre l’alumne i el mestre o professor i el desig d’aquest en la transmissió de la cultura.

Per tant ha de fer-se responsable del seu discurs. Estem envaïts pel discurs neoliberal, aquesta notícia és un clar exemple.

 

 

 

[1]El Maestro Ignorante. Jacques Ranciere.Laertes educación. Octubre 2010

[2]Hanna Arendt. La Condición Humana. Editorial Paidos. Edición 1993.

[3] Hanna Arendt. La condición Humana. Editorial Paidos. Edición 1993.

 

 


Pilar Verdeguer i Rosa Antolín

GPS.Educació
C/Or, 31
08024 Barcelona
Telèfons:677375323 / 661746251
http://gpseducacio.com

EL UNIVERSO SE EXPANDE…

Posted on

 

“¿De  qué naturaleza es la satisfacción que aporta el saber?. Hay una escala de valores en el goce que aporta el saber. “[1]…

Per accedir al saber aquest procés ha de ser satisfactori, sinó ens produeix cap guany no cal realitzar l’esforç.

No hem d’oblidar que aquesta satisfacció és singular i sovint el mestre desconeix quan i com es produeix.

Aleshores a partir d’aquí una pregunta important pels professionals seria:

quines són les condicions en l’aprenentatge per a què pugui resultar satisfactori?.

GPS,Educació proposa un aprenentatge que permeti la construcció de sentit, i amb desig,
tant per l’alumne com pel mestre.

Pilar Verdeguer i Rosa Antolín
GPS.Educació
C/Or, 31
08024 Barcelona
Telèfons:677375323 / 661746251
Recomana:

[1] Cordié. Los retrasados no existen. Ed : Nueva visión.

DEVOLUCIÓ D’UN TREBALL: conversa de pares i mares de GPS,Educació

Posted on

imatge preguntesResum del què es va compartir a la conversa de pares i mares de GPS,Educació del 7 de febrer 2014
Adolescències… la necessitat d’un temps, un espai per construir un sentit nou.

Ens fèiem dues preguntes; A què remet el malestar dels adolescents?. Quins adults convenen per acompanyar en aquest trànsit?
Escoltar un fragment d’una conferència del pedagog Jorge Larrosa va ser el detonant d’inici.
 Jorge Larrosa ens parla de l’experiència com la base perquè es pugui produir l’aprenentatge; el seu procés ens transforma vivint-te’l. No hi ha altre forma d’aprendre   que no sigui a través de la mateixa experiència i aquest trànsit és incert, pot passar el què no està previst que passi. En aquesta vivència sempre hi ha el temor del perill.

Els reunits en la conversa vàrem dir la nostra. Es tractava de compartir allò de l’educació envers els nostres fills que ens preocupa, que ens fa pregunta, d’allò que no estem segurs o segures de fer, entendre, “fer-ho bé”… .
L’aprenentatge com un repte de donar sentit a la vida, d’allò que en la família s’intenta transmetre però que no sempre té els resultats esperats.

Larrosa ens explica com el “per” d’experiència ve del verb “periri” que indica perill. És aquest perill del qual els pares i mares intentem protegir al jove que s’inicia en la vida sabent que alhora és en la pròpia singular “experienciació” el que ens transforma, ens forma, ens conforma..

Què va sorgir?:
– Com recordem haver dit els nostres pares que nosaltres havíem d’experimentar la nostra vida.
– De com sentim que realment no sabem que els hi passa els nostres fills adolescents, no ho podem saber.
– Com la mateixa fragilitat ve de part dels pares, de les mares i del mateix subjecte adolescent que lluita per confrontar-se amb el seu propi fer de vida.
– Què és allò que volem explicar als fills i filles i resulta complicat de transmetre ja que des del dogmatisme provoca un sa rebuig per part del jove?
– De com cal dissimular i mirar a un altre costat quan sabem que hi ha un obstacle i que cal viure’l per la mateixa persona.
– Quan davant de les indicacions envers els estudis, els amics, les primeres sortides de nit, fumar,veure ,etc. cadascú s’aproxima com pot i ho sosté com pot.
– El mateix cos canvia i per tant la mirada de l’altre també canvia, això provoca un no reconeixement. Cercar la identitat mateixa, la de les adolescències porta un patiment implícit.
– Com els pares patim per poder acompanyar fins que siguin adults, després el nostre ja no és tan important.

Què es pot indicar:
– Que es tractaria d’acompanyar als fills i filles sabent que és complexa, que explicar-ho tot és un impossible i sempre queden enigmes sense resoldre…. per sort.
– Que ser autònom implica haver de renunciar a donar totes les respostes, donar massa protecció, i posar el camí planer.
– Les respostes reals d’aprenentatge són producte de la mateixa construcció de l’experiència, però aquesta té a veure amb la història viscuda a casa.
– De com transmetre els nostres fills un estil de vida els orienta.
– Que fer-se responsable passa per donar respostes adequades a moments determinats però sobretot posar el desig per a què el jove pugui sentir-se partícip d’aquestes situacions, no donar tot per obvi.
Els límits són necessaris per crear uns paràmetres on el jove pugui construir el seu sentit de realitat, una realitat de coneixement.
– La transmissió dels valors , de la llei de cada casa, de cada família, fa senyal, encara que els resultats esperats d’aquesta transmissió no la percebem immediatament.
– És la repetició que instaura, tot i que sempre és un misteri allò que el fill o filla pren de l’estil de vida de cada cercle domèstic. Cal confiar i des de la distància supervisar, observar, mirar, escoltar, dialogar… acompanyar.

RECORDATORI CONVERSA DE PARES I MARES DIVENDRES 29 DE NOVEMBRE

Posted on Updated on

Converses amb pares i mares

Convocatòria 29 novembre

LES MANIFESTACIONS DE LES DIFICULTATS EN L’APRENENTATGE EN L’ÈPOCA ACTUAL: DESMOTIVACIÓ. TDAH, DISLÈXIA…

Salutacions a tots i totes:

Des de GPS, Educació us volem convidar a les Converses amb pares i mares.

CONVERSA:

Per aprendre cal que es donin una sèrie de condicions i cada alumne respondrà d’una manera singular aquestes situacions. En aquestes condicions  el vincle pedagògic és fonamental.

Quina és la modalitat de vincle actual?.  En l’actualitat hi ha un bombardeig constant sobre existència d’un alt malestar en el sistema educatiu. Els mestres desmotivats, o sense recursos, exigències de formacions  especialitzades…;  els alumnes desmotivats, comportaments desafiants a l’aula, hiperactivats, des regulats….

Per què? Quins son els factors? Com afecten als nostres fills? Que tenim nosaltres a fer, com a pares?

Alguns autors parlem de la manca d’autoritat dels mestres, els professors, en definitiva dels adults, vinculada a un accés de complaença dels alumnes. Per això reivindiquen de nou l’esforç i la disciplina com a eines per posar a treballar a l’alumne. Altres parlem de la manca en la gestió de les emocions com a una eina fonamental per vincular l’alumne allò que fa i per tant amb  l’interès, possibilitant així el seu treball.

Son respostes a situacions on l’alumne i el mestre mostren un malestar.

Les  manifestacions de les dificultats en l’aprenentatge son una resposta singular, però cal tenir en compte totes les condicions fonamentals perquè  l’aprenentatge sigui possible per poder pensar propostes.

Us convidem a compartir amb nosaltres aquest espai  el 29 de novembre

Lloc de realització : GPS, Educació  c/ Or, 31.  Telèfons: 677375323- 661746251

Horari: De 19,00h. a 20,30h.

Us agrairíem confirmació als telèfons 677375323- 661746251 o gps.educacio@gmail.com

Les converses no tenen cap cost monetari.

Rosa Antolín i Pilar Verdeguer

GPS, Educació 

Recull de la conversa del passat 25 d’octubre

Posted on Updated on

CONVERSA DE PARES I MARES SOBRE L’APRENENTATGE

Què varem parlar divendres 25 d’octubre?

Recull d’algunes de les paraules que van circular en la conversa envers l’aprenentatge.

Tal com s’indicava en la proposta de la trobada un dels objectius era poder parlar del què enteníem per aprenentatge i reflexionar sobre els resultats escolars dels nostres fills.

Partíem d’una possible definició standar d’aprendre: com a procés d’adquisició en relació a diferents capacitats, coneixements, habilitats,

o conductes que sorgeixen com a resultat de l’estudi, l’experiència, el raonament, la instrucció i l’observació.

Un aconteixement dirigit a poder donar-se la transmissió de quelcom que implica una nova subjetivació del món.

És a dir que l’alumne, nen, fill pugui adquirir una nova construcció de sentit d’allò (la realitat) que l’envolta.

Poder pensar estar íntimament relacionat en pensar-se. Què allò que li feia pregunta,pugui prendre un sentit que clarifiqui alguns dels interrogants que porta l’alumne.

Aquesta realitat venia rotundament marcada per un detonant “l’interès” , i era en aquest punt on els interrogants marcaven el ritme de la conversa.

Varem parlar de que per poder aprendre sí o sí era necessari que allò a adquirir tingués un valor, un interès per aquell que ho ha d’incorporar. Allò que en diuen està motivat. Aleshores ens vam preguntar:

Es construeix l’interès envers quelcom que s’ha d’aprendre?

Es localitza? ,- més aviat  es desperta.

Tot i que generalment no sempre “saps el què vols”.

Per tant, en quines condicions es dóna aquest despertar?, què és el que permet un desig obert en relació a la diversitat de qüestions per  aprendre.

Algunes condicions que s’haurien de donar per què es pugui produir una situació d’aprenentatge són:

-El límit: per poder està interesat en quelcom, això en si mateix ha d’estar sostingut per uns límits.

Què és i què no és, on és dona, quan , per qui , per què… tot això delimita allò a fer amb sentit, sinó està limitat no pot donar-se el sentit.

El límit permet emergir l’interès, la recerca de sentit nou. Com els adults transmetem aquest sentit del que ens envolta, com el delimitem?

-L’elecció: és important parlar de la tria en la situació  d’aprenentatge, és quan el jove, la jove, el nen ,l’infant, (es pressuposa com a  subjecte responsable de la seva actuació,també podem dir de la seva elecció),

per tant  que tingui l’oportunitat d’ elecció es tractaria de facilitar les situacions problema que permetin una relació  nova amb alguna cosa.

Que aquesta elecció: suposi la responsabilitat, l’execusió real de l’acte en concret i que allò per aprendre  sigui assumible. Podem dir que l’aprenentatge és un acte d’elecció.

En quines condicions es dóna  l’elecció:

–       Per tal de que es doni aquesta situació d’aprenentatge cal posar límits, donar paràmetres d’execució que ordenin allò a aprendre, a resoldre, a solucionar, etc.

–       Que la situació aprenentatge no sigui una situació d’iguals, cal sostenir  l’autoritat que dóna  indicacions oportunes per un procés òptim.

–       Fonamental el desig del transmissor en allò que transmet.  Part de l’interès de l’infant ve marcat pel desig (el professor, el pare, la mare, etc).

–       Cal parlar de lloc a ocupar, l’alumne té un lloc a ocupar i l’aprenentatge l’obrirà l’oportunitat d’altres llocs, per tant pressuposa la tria d’aquests llocs possibles.

–       Aquests llocs possibles  suposen una separació, en la primera infància nadó i mare ja pateixen una situació d’aquest tipus, en l’adolescència es torna a jugar aquesta separació.

Aprendre com a procés de sentit del món que habitem, aprendre com a nova construcció de vida i per tant facilitadora de nous llocs a habitar de manera saludable i de qualitat. Aprendre com un procés íntim d’elecció.

Gràcies a tothom!!