#hayvidadespuesdelcole (Sin deberes) — Educación y cine

Posted on

Muchos padres y docentes no son conscientes que cuando se obliga a los niños a hacer la barbaridad de deberes a los que se les somete se están incumpliendo dos leyes. 1) Ley 20140 18 octubre 1973 BO del E.- Núm. 250 1º. Los programas de los centros serán elaborados de forma que eviten como norma general […]

via #hayvidadespuesdelcole (Sin deberes) — Educación y cine

Anuncis

GPS, Educació i els tallers de pares i mares pel territori català.

Posted on Updated on

GPS,Educació aquesta setmana visita: 

taller Sannt VicençL’ Escola San Gabriel de Viladecans.

L’Auditori de l’Espai Ateneu en Sant Vicenç de Castellet.

i Centre Cívic i Cultural De Vil.la Flora de Canet de mar.

 

GPS, Educació i Una recomenació de pel-lícula. EL ÚLTIMO VERANO EN ESCOCIA

Posted on Updated on

UNA MIRADA NOVA I INTERESSANT   AL MÓN QUE HEM DEIXAT ENRERE 

Posar atenció en allò que diuen els nens i les nenes sempre és important en el moment de transmissió d’un fet, ensenyant i  aprenent alhora.

Cal estar atent en  el que diu el món de la infantesa i la joventut, la  mirada de sorpresa i de frescor Nuestro_ultimo_verano_en_Escocia-posterens pot fer reflexionar com  adults.

La mirada del final de la vida, descobrir els secrets de família, observar als altres, la lògica de viure, la frescor en la pregunta, en el raonament, etc.

La pel·lícula que recomanem ofereix la saviesa que sovint  tenim oblidada, aturar-nos en el fet  essencial que en la vida quotidiana es torna transparent.

Una pel·lícula que presenta el món de la infància i el trànsit cap a la joventut i per altra banda la condició dels adults. Aquesta situació de viure i d’entomar les coses que passen el dia a dia porta a prendre posició davant les coses fonamentals.

La mort, el final d’una vida, i  un aniversari. Fa que els diferents personatges prenguin posicions.

Hi ha moments fonamentals que delaten una manera de fer i de ser.

En la pel·lícula el final d’un ésser viu, la separació d’un matrimoni, les relacions complicades entre persones que no coincideixen en maneres de viure, etc. Fa que la transmissió envers els infants es faci difícil. És veritat que els nens i les nenes,  les i joves i els joves també entenen la realitat que els envolta. La comprensió de d’allò que ens envolta de manera particular, suposa anar  fent. Però cal transmetre i explicar des d’una posició raonable els fets fonamentals de la vida,  una manera possible,  és primer de tot enfrontar-se un mateix al fet propi, la finitud de l’existència i la complexitat d’entesa entre les persones.

Molt recomanable, veure aquest film que amb un toc d’humor ens farà comprendre una mica més el que és realment important.

Escocia

Pilar Verdeguer i Rosa Antolín
 
GPS, Educació
C/Or, 31
08024 Barcelona
 
C/Cervantes, 16 local esq.
08810 Sant Pere de Ribes
 
Telèfons:677375323 / 661746251

logo per facebook (396x392) (2)-2

GPS,Educació realitza TALLERS PER A L’ ELECCIÓ DE FUTUR Suport en l’elecció de futur.

Posted on

TALLER ELECCIÓ DE FUTUR Suport en l’elecció de futur. Per alumnes de: Aquesta proposta està pensada per treballar amb grups de joves de 11 a 18 anys. 3 r i 4art d’ESO, Cicles Formatius i Batxillera…

Origen: GPS,Educació realitza TALLERS PER A L’ ELECCIÓ DE FUTUR Suport en l’elecció de futur.

GPS,Educació realitza TALLERS PER A L’ ELECCIÓ DE FUTUR Suport en l’elecció de futur.

Posted on Updated on

TALLER ELECCIÓ DE FUTUR Suport en l’elecció de futur.

Per alumnes de:

Aquesta proposta està pensada per treballar amb grups de joves de 11 a 18 anys. 3 r i 4art d’ESO, Cicles Formatius i Batxillerat, moment en que l’aprenentatge per la pressa de decisions és fonamental.

Objectiu general:

L’objectiu és treballar amb al jove en relació a l’elecció de futur.

Objectius específics:

AnunciiiiAproximar a la identificació dels elements claus en la presa de decisions per a cada persona participant

Aproximar a la identificació dels valors i ideals d’època per part dels alumnes participants.

Conèixer la informació clau sobre itineraris formatius i/o laborals i com accedir-hi.

Que cada alumne pugui auto-conèixer les seves habilitats envers una situació concreta.

Construir una  Metodologia:

L’essència d’aquest format és la participació de tots els integrants del grup, cadascú és protagonista del seu procés, una activitat grupal permet compartir altres experiències.

La mateixa participació permet un aprenentatge, activar-se en l’escolta i implicar-se amb la resta dels companys. Aquesta metodologia facilita la vivència, l’experiència i la producció. Partim d’un coneixement, el de les experiències singulars i creences de cada participant. Es facilita la circulació del saber mitjançant la implicació de cadascú facilitada pel responsable del taller, s’intercanvien experiències i reflexions que permeten aproximar-se a la realitat i interrogar-se. I finalment s’elabora una nova producció. Elaborant un dossier cada alumne del recorregut de les 4 sessions. apa particular” d’itinerari d’elecció envers les severs sortides formatives/laborals.

Pilar Verdeguer i Rosa Antolín
 
GPS, Educació
C/Or, 31
08024 Barcelona
 
C/Cervantes, 16 local esq.
08810 Sant Pere de Ribes
 
Telèfons:677375323 / 661746251
 

L’elecció en un moment de trànsit.

Posted on

ELECCIÓ EN UN TEMPS DE CRISIS

  • Una elecció és un acte en un punt incert, no tenim la certesa total, ja que fins que no hem triat hi ha molt de desconegut. Aquesta incertesa és una condició per a l’elecció i cal poder fer-se’n càrrec.
  • L’adolescència és un moment de soledat en el sentit que el jove deixa de demanar la resposta als pares i comença a construir les seves pròpies respostes.
  • Com a pares és important estar al costat sense dir el que han de fer, sí que podem expressar les nostres preguntes al respecte però els nostres fills han de poder construir les respostes.
  • És important poder acompanyar els nostres fills perquè puguin anar-se descobrint a través de les seves pròpies eleccions, més enllà del que considerem millor o pitjor.
  • En el moment actual, la societat líquida en què vivim, sovint implica viure.
  • l’ incertesa com un electe de por i temor a l’elecció. Considerem que hem de prendre l’elecció correcta per la pressió existent.
  • No associar el canvi a l’error.
  • Si s’equivoquen, aprenen.
  • Hi ha una gran pressió per triar assegurant que es podran obtenir diners, sortides laborals i èxit.
  • Es viu l’elecció com una producció més que com una experiència de vida.
  • Com a pares hem de diferenciar la demanda del sistema educatiu i professional, així com els seus temps, del procés d’elecció de futur dels nostres fills.
  • El temps social en l’elecció d’estudis està pensat en el comú, però no sempre coincideix amb el temps i el moment per a cadascú. Això cal respectar-ho.
  • Els nostres fills estan molt pressionats pel futur, en el que els hi costa creure, això és responsabilitat dels adults.
  • És molt important que escullin allò que els hi agradi, més que el fet útil, ja que un fa i sosté quan hi ha desig.
  • Els nostres fills són més flexibles que nosaltres, tenen una visió oberta i global i molta més informació. •
  • Des de l’escola se’ls hi transmet molta informació perquè puguin orientar-se vers el seu futur.
  • Per l’elecció cal diferenciar entre tenir informació i poder fer un tractament de l’ informació.
  • Hi ha professors que desenvolupen un rol d’orientadors amb els alumnes, pel vincle establert.
  • Els pares podem orientar els nostres fills transmetent un estil de vida, uns valors, uns ideals, que són els seus; no perquè ells tinguin els mateixos, sinó perquè tinguin un marc de referència ferm. Aquest marc en l’adolescència és molt important com un acompanyament.
  • No saber o preguntar-se sobre el seu futur, és d’allò més lògic, de fet és més difícil saber perfectament el que volem o ens interessa.
  • Cal estar atents si els nostres fills estan en una situació de patiment o pressió envers el seu futur. Sovint es manifesta amb bloquejos, malestar, desmotivació, pèrdua d’interès pels estudis… En aquests casos fer una consulta d’ orientació vocacional pot ser oportú.
  • Que els adolescents necessiten trobar en un altre adult un lloc des d’on mirar-se que impliqui un cert ideal que els separi de situacions de menys preu o poc valor. Com els pares podem sostenir aquest lloc.
  • Desconfiar d’un mateix és habitual a l’adolescència i cal acompanyar.
  • Que l’adolescència és un moment de construcció de la subjectivitat i que les conductes de risc formen part de l’assaig en aquest recorregut. Experienciar, arriscar i triar és quelcom fonamental a l’adolescència i els fills ho han de fer sols. Els pares han de poder acompanyar a l’ombra.
  • Els pares hem de suportar no saber, hem de saber que no sabem tot sobre els nostres fills… 

Que l’elecció del seu futur passa pel seu desig, els seus gustos, els seus interessos, les seves necessitats, els referents que ha tingut, els models, els valors, les creences i les possibilitats del context i la informació que del mateix tinguin. Els pares en aquest moment han d’acompanyar, allargar la mà sense demanar, ni esperar que el fill ens la doni. Tot el que hem fet està a disposició del món.

FER DEURES MILLORA ELS RESULTATS ACADÈMICS?

Posted on Updated on

GPS Educació reflexiona sobre els deures.

Fa una setmana sortia a La Vanguardia que Espanya és “un dels països on els alumnes de 15 anys assumeixen diàriament un pes extraescolar excessiu. En aquest país el temps mitjà que es dedica a tasques a casa és de 6,5 hores a la setmana, per davant les quatre que recomana l’OCDE­.“

L’article fa una reflexió sobre el tractament de fer deures i els seus resultats. Si el que es persegueix són la millora dels resultats, l’augment d’hores de treball a casa, no sempre garanteix l’èxit escolar. . Aleshores de què tracta?… Què és fonamental per aprendre?…

fotos deures

Des de GPS, Educació llancem alguns punts de reflexió:

De l’article es pot extraure la idea de l’aprenentatge com una acció productiva. Entendre l’aprenentatge només en termes de resultats estandarditzats, és una distorsió de la dimensió de l’aprenentatge. En l’època actual, s’ha d’estar advertit del predomini de l’objectiu econòmic en tots els àmbits humans. És la nostra responsabilitat com educadors, mestres, professors, pares, mares defendre les condicions necessàries per a l’aprenentatge i no pensar-les ni mesurar-les en termes de mercat.

No és tant la quantitat d’hores dedicades a fer feina escolar, ni entendre els deures com una tasca imperativa, sinó com des de casa els pares i mares tractem l’activitat mateixa.

Fer deures com una activitat que permet: compartir, treballar el significat d’elaborar quelcom, conèixer, incorporar un contingut, pensar en com aplicar-lo, pensar en preguntes, pensar propostes diferenciades… aquest procés és aprendre.

Compartir un espai així en l’àmbit familiar permet un vincle entre pares i fills sens dubte enriquidor. Però quin és el contingut d’aquest vincle? No és la realització dels deures. Es tractaria d’acompanyar els nostres fills i filles per tal de què puguin assumir tasques i conquerir autonomia. Aquesta utilització dels deures des de casa permet una funció parental.

Pot ser un tema de conversa, una pràctica per assolir continguts, un espai d’entrenament per mirar de resoldre dubtes, una fórmula de mesurar la inversió de temps i de treball que els fills van regulant. Com un es posiciona davant les obligacions, com pot triar i decidir què fa abans i després, com inclús pot decidir no fer la feina i després donar explicacions. Com pots trobar un espai on la màgia d’estar sol i pensat pot ser una inversió interessant de gaudir del domini de la informació.