GPS.Educació

Entendre el fracàs escolar. Una crida al respecte

Posted on Setembre 28, 2013 Updated on Octubre 3, 2013

Fa un dies a la premsa sortia el que comporta “el fracàs escolar per les arques públiques”. Concretament es presentava el greuge que es comet si no s’inverteix en educació, la notícia deia que això podia “tenir nefastes conseqüències econòmiques”. Amb aquest fet tots hi podríem estar d’acord, però el que és  curiós és que vinculava  el cost econòmic al fet de que dels fracassats escolars no se’n recapten tants impostos com  d’aquells que desenvolupen una bona carrera acadèmica. Això és degut al fet que amb estudis suposadament s’assoleix un millor nivell adquisitiu i que per tant es paguen més impostos. No cal dir que això és avui una utopia en tots els sentits.

En aquest article es pretén aportar una mirada molt diferent al que s’anomena fracàs escolar i el que pot ser una aposta per a l’educació.  Es reivindica per la connexió al saber, als continguts de cultura, al tresor que preserva una comunitat de ciutadans. El panorama  que ara per ara emergeix en els mitjans de comunicació, en qualsevol dels apartats d’un diari,  sembla haver oblidat què es fa a l’escola. Què suposa haver d’aprendre i quant important és sentir-se acompanyat en aquest acte.

Si considerem l’educació només des de l’òptica de rendiment econòmic estem atemptant sobre un alumnat que potencialment està en edat de fer-se seus aquests continguts d’època i aquest fet és un acte de negligència. Què vol dir això? que l’escola com institució social cal cuidar-la i respectar-la infinitament. La comunitat educativa és ara per ara l’aparell que carrega amb la responsabilitat de vetllar per una cultura que sí o sí, encara que això sembli, no és gens fàcil .

En clau econòmica voldria dir que això no té preu. La sociabilització dels subjectes suposa una violència simbòlica, on els alumnes que acudeixen a les aules dia a dia són introduïts als codis socials que permetran preservar una convivència ètica. L’ètica,que per definició, ens convoca a  un respecte sublim per a l’ésser humà.

Aquesta argumentació vol  reivindicar que el fracàs escolar no existeix com a tal, que més enllà de l’etiqueta, de quelcom estrany i extern, és un  concepte relativament nou. És un concepte que s’allunya dels alumnes particulars, dels fills singulars, dels futur ciutadans. Tots ells posseeixen una modalitat diferent  envers l’aprenentatge,les condicions per connectar amb els sabers són complexos i particulars.

Des de la pedagogia sabem que l’alumne finalment aconsegueix un saber, de manera enigmàtica, que vol dir etiquetar en fracassat escolar? fracàs és un significant molt feixuc per a un alumne. Un baix rendiment temporal, un curs complicat, 6 assignatures suspeses, repetir curs, deixar els estudis, no van en sèrie econòmica.

Des de l’educació cada alumne es fa seu el seu saber. L’escola d’això en sap, sap que no és només una classe, un grup, una aula, el professor sap que un subjecte en particular pot preocupar, i que val la pena apostar per ell. Si quedem enganxats en el mercantilisme d’un acte educatiu posem en risc el no apostar per les generacions tant d’alumnes com de professionals que contemporàniament treballem en aquest ofici tan i tan antic i complex alhora, com és el d’educar.

Parlarem de condicions singulars per aprendre, parlarem de temps particular en cada alumne i d’actes educatius que, essencialment, són un enigma respecte de cada subjecte. No podem caure en l’atemptat del buidat que pateixen els continguts educatius, no tot es compra;  llegir, pensar, escriure , preguntar, obrir desig això no és només un indicador.

Creiem que el desig que cada alumne aprengui  i el respecte per la particularitat del seu aprenentatge  possibilita una rectificació davant d’una inhibició o una dificultat. I creiem que si partim de l’etiqueta de fracassat la possibilitat de rectificació es redueix significativament.

Aquesta és la nostra aposta pedagògica des de GPS, Educació, que  neix a partir de l’experiència de treball amb nens, joves i adolescents que en algun moment han dit alguna cosa sobre la seva singular forma d’accedir  a l’aprenentatge.  Recollim aquest aprenentatge per continuar treballant i possibilitant que aquest alumne en singular és pugui vincular de nou amb el fet d’aprendre….alguna cosa nova.

Rosa Antolín i Pilar Verdeguer, orientadores pedagògies.