GPS,EDUCACIÓ COMPARTEIX REFLEXIÓ SOBRE “LO QUE SABEN LOS NIÑOS”…

Posted on Updated on

Uns apunts de les XII jornades de la Diagonal Hispanohablante Nueva red Cereda, divendres 8 de Novembre

 “Lo que saben los niños”

El nen  sap  ..y són els altres que venim a ensenyar. Es tractaria de conduir l’alumne en aquest entorn desconegut que és la realitat. Per poder acompanyar en aquesta tasca prenem el que el nen ens porta: una història familiar, les seves preguntes, les seves imatges…

Si agafem  les paraules  de  Jacques-Alain Miller, es tractaria: “de llevar al sujeto, al niño, a jugar la partida con  las cartas que le han distribuido” [1]

GPS,Educació va assistir a dites jornades i vol compartir algunes notes que contribueixen a enriquir la feina pedagògica i altres , articulant el treball que ens ocupa.

Enllaçant amb el darrer text de la nostra pàgina  quan senyalàvem : “Com aprenem?, els nens i nenes, els joves, les joves, tenen alguna cosa a dir.”

Des de l’inici de la jornada s’indiquen dos elements claus: “cal escoltar al nen”, això vol dir donar-li la paraula, i l’altre “no ho sabem tot sobre el nen” hi ha quelcom que no podem saber.

Aquestes observacions ens senyalen  allò fonamental d’una posició, la del professional,  que permet:

  • Donar al nen un lloc de responsabilitat i per tant de respecte. En l’acte educatiu significarà tenir en compte les seves eleccions.
  • No saber-ho tot ens permet preguntar i així  possibilitar noves respostes, nous llocs, noves formes de fer per aquest nen o nena, el/la jove…

Altre punt clau va estar la manifestació del  treball conjunt dels professionals com a equip, aquesta situació es va repetir en les tres presentacions. Un treball de grup, de col·laboració de diferents disciplines fan possible  continuar una intervenció dins de qualsevol àmbit. En l’acte d’aprendre d’un subjecte és fonamental l’acompanyament, i en aquesta funció  l’equip de professionals fa de guia, realitzant un treball amb un objectiu comú. Es va fer referència a la “práctica entre varios” [2], dins la qual el punt de partida seria  el mateix nen, subjecte i la pròpia institució que l’acull.

Aquesta pràctica distingeix tres eixos fonamentals: 1-La responsabilitat de cada professional, en relació al propi desig subjectiu, no només per la disciplina que representa. 2- La funció de cadascú dels professionals que preservi un cert saber no dominant respecte als altres membres de l’equip. Això permet objectivar la pròpia intervenció dirigida al camp de treball ,i així  el  nen, nena… pot elaborar el seu propi saber. 3- Es parla del saber “exposat” al grup de treball institucional, seria un saber real, no suposat.

Si reprenem la cita inicial ,entenem per acompanyar al nen a jugar la partida, el que metafòricament tractaria de que davant l’arribada al món d’un ésser nou, tenim  la responsabilitat de presentar-li la realitat que ens envolta. Si continuem amb la metàfora, ajudar a jugar la partida segons les cartes que s’han distribuït, ho entenem com el condicionament de la singularitat de cadascú. Això instaura un compromís de  transmissió en cada cas diferent, i par tant particular en cada situació.

Davant les  diverses situacions pensem en diverses responsabilitats la de cada professional en el seu camp de treball  i la del propi subjecte protagonista del seu acte educatiu . Decodificar la realitat que envolta hauria de ser tasca de tots .

Sabem que es necessita d’uns altres que ens mostren allò  que sembla ser un real on s’ha de conviure, i és el llenguatge la màgica eina que ens a habilitat a tant meritori objectiu, coneixent els seu límits.

En aquesta línea  ressaltem com la psicoanàlis, ens indica que dins del “No tot” hi ha però, una oportunitat de construcció, no tot ho coneixem del món i per tant no tot sabem del subjecte que ve a  habitar-ho.

Una posició dels adults transmissors “no complerta” en els aprenentatges, fa possible obrir noves oportunitats per conèixer aquesta realitat. La modalitat d’accés serà singular a cada alumne, i és en aquest punt on GPS,Educació es pregunta per les condicions en cada cas.

Pilar Verdeguer y Rosa Antolín


[1] Lo que el niño sabe . Jacques –Alain Miller.Editorial. Carretel. Nº11

[2] Antonio Di Ciaccia. A propósito de la pràctica entre varios. Intervención en “Rencontre PIPOL”.2003

Anuncis

FRACÀS ESCOLAR?

Posted on Updated on

Un Complement a l’acompanyament dels aprenentatges

“Porque aprender es difícil: Platón, Aristóteles, San Agustín ya lo habían señalado.. Es incluso una operación que parece imposible, “porque aprender es hacer algo que no se sabe hacer para aprender a hacerlo”. ..[1]

Merieu ens demana reflexió .., “así hemos aprendido a andar, a hablar, a escribir, a ir solos al colegio.. a nadar”[2]. Merieu descriu en el llibre De Frankestein Educador,  que encara que tinguem un especialista tècnic  en la matèria que ens acompanyi en l’acte d’aprendre quelcom,  sempre hi ha un cert  moment on  el principiant  de “natació” es llença a  l’ aigua .  Es pot donar el cas que el mestre empenti a l’alumne a l’aigua, però just  en aquest instant un pot decidir enfonsar-se o decidir moure’s i surar.

És aquest precís instant on un  consisteix o no a un aprenentatge en concret. “Perquè es produeixi l’acte educatiu és necessari el consentiment del subjecte”… diu Hebe Tizio a Les lleis de l’univers infantil. Ella mateixa proposa treballar les modalitats de consentiment a l’aprenentatge.

Amb aquesta cita que aparentment ens indica quelcom molt evident  i molt senzill, volem descriure alguns punts de l’oferta educativa de GPS, Educació.

Quan es parla d’aprendre, d’incorporar quelcom nou, d’arribar a comprendre aquesta nova adquisició, donem per fet moltes de les condicions que es requereixen per rebre  un contingut.

Sovint es creu  que les dificultats envers l’aprenentatge es poden llistar, és veritat que es poden donar algunes situacions estàndards de descripció.  Però cada alumne consenteix  d’una manera particular,  a vagades dient, ara sí  i a vagades dient, ara no.

Des de GPS, Educació sabem que les situacions d’aprenentatge són singulars a cadascú dels  subjectes, dels  joves , les joves … dels alumnes.

Parlem  de l’elecció, d’aquella tria que cada  subjecte/alumne fa en situació d’aprenentatge consentint o no al saber proposat. Per això proposem localitzar en quines condicions cadascú accedeix al coneixement. En una situació del anomenat fracàs escolar hi ha sovint un rebuig particular a aprendre com a resposta d’una altre qüestió. Caldrà revisar com condicionen els elements claus de  la situació d’aprenentatge  per aquest  alumne en particular.

Un aprenentatge nou ens transforma, un saber nou obre un pensament que ens obliga a cert viratge, que no sempre és en acte, que no sempre té conseqüències aparents.

Aquesta decisió de cada persona a sotmetre’s a un canvi ve condicionada per certs elements fonamentals. Considerem des de GPS, Educació una localització de punts d’anàlisi. Anàlisi que ens ajuda a entendre aquesta diversitat de modalitats d’accedir a l’aprenentatge. Modalitats, que com a subjecte social sobreviuen en aquesta tasca tan tensa d’entendre el món on vivim.

Per això el nostre treball consisteix en fer una anàlisi dels següents elements per a cadascú: el tractament de la informació, podríem parlar de perfil pedagògic, la singularitat  de rebre la informació. Els temps , parlem  dels ritmes, de la forma particular de conviure en aquest tractament, intervals d’incorporació dels continguts. De l’ espai que oferim , on es dóna aquest acte de transacció, es tracta de la situació d’aprenentatge que obre la possibilitat de repensar i preguntar-se, a la fi de decidir.

La relació tutorial, fa referència a  la figura que acompanya la transmissió , qui ens parla i ens pregunta, qui espera uns resultats. Aquell que es pregunta sobre què l’interessa al subjecte , a la jove , al jove , a l’infant , si té alguna cosa a dir, demanar a l’altre  allò que li preocupa,  allò què té sentit per ell. Aquell, qui està molt atent i observa què li motiva, què li fa obstacle, què l’interroga de nou, i de nou, i de nou.. El valor afectiu que té per a cada alumne el fet d’aprendre quelcom.

Cadascun d’aquest elements possibiliten l’acte de l’aprenentatge i intervenen d’una manera particular per a cada subjecte fent de l’acte pedagògic un acte singular.

Com aprenem?, els nens i nenes , els joves les joves, tenen alguna cosa a dir.

Creiem que preguntar al responsable de l’acte en si mateix ens dóna pistes per continuar en el procés de vida, és a dir en el procés que ens obre al món en cada acte per donar sentit al que és quotidià, i allò que no ho és tant. Permetent-nos  a la fi vincular-nos amb els altres i viure en comunitat.

GPS, Educació tracta la singularitat en cadascú, com a premissa fonamental per vincular-se amb l’aprenentatge. Sap i possibilita diferents llocs a ocupar socialment i per tant  aposta per la dificultat com a pregunta que obre oportunitats.

Pilar Verdeguer y Rosa Antolín


[1] Philippe Merieu; en Frankeistein EDUCADOR. Laertes. Educación.

[2]Les Lleis de l’Univers infantil. Institut Municipal d’Educació de Barcelona. Institut del Camp Freudià Secció Clínica de Barcelona. Eolia.

Recull de la conversa del passat 25 d’octubre

Posted on Updated on

CONVERSA DE PARES I MARES SOBRE L’APRENENTATGE

Què varem parlar divendres 25 d’octubre?

Recull d’algunes de les paraules que van circular en la conversa envers l’aprenentatge.

Tal com s’indicava en la proposta de la trobada un dels objectius era poder parlar del què enteníem per aprenentatge i reflexionar sobre els resultats escolars dels nostres fills.

Partíem d’una possible definició standar d’aprendre: com a procés d’adquisició en relació a diferents capacitats, coneixements, habilitats,

o conductes que sorgeixen com a resultat de l’estudi, l’experiència, el raonament, la instrucció i l’observació.

Un aconteixement dirigit a poder donar-se la transmissió de quelcom que implica una nova subjetivació del món.

És a dir que l’alumne, nen, fill pugui adquirir una nova construcció de sentit d’allò (la realitat) que l’envolta.

Poder pensar estar íntimament relacionat en pensar-se. Què allò que li feia pregunta,pugui prendre un sentit que clarifiqui alguns dels interrogants que porta l’alumne.

Aquesta realitat venia rotundament marcada per un detonant “l’interès” , i era en aquest punt on els interrogants marcaven el ritme de la conversa.

Varem parlar de que per poder aprendre sí o sí era necessari que allò a adquirir tingués un valor, un interès per aquell que ho ha d’incorporar. Allò que en diuen està motivat. Aleshores ens vam preguntar:

Es construeix l’interès envers quelcom que s’ha d’aprendre?

Es localitza? ,- més aviat  es desperta.

Tot i que generalment no sempre “saps el què vols”.

Per tant, en quines condicions es dóna aquest despertar?, què és el que permet un desig obert en relació a la diversitat de qüestions per  aprendre.

Algunes condicions que s’haurien de donar per què es pugui produir una situació d’aprenentatge són:

-El límit: per poder està interesat en quelcom, això en si mateix ha d’estar sostingut per uns límits.

Què és i què no és, on és dona, quan , per qui , per què… tot això delimita allò a fer amb sentit, sinó està limitat no pot donar-se el sentit.

El límit permet emergir l’interès, la recerca de sentit nou. Com els adults transmetem aquest sentit del que ens envolta, com el delimitem?

-L’elecció: és important parlar de la tria en la situació  d’aprenentatge, és quan el jove, la jove, el nen ,l’infant, (es pressuposa com a  subjecte responsable de la seva actuació,també podem dir de la seva elecció),

per tant  que tingui l’oportunitat d’ elecció es tractaria de facilitar les situacions problema que permetin una relació  nova amb alguna cosa.

Que aquesta elecció: suposi la responsabilitat, l’execusió real de l’acte en concret i que allò per aprendre  sigui assumible. Podem dir que l’aprenentatge és un acte d’elecció.

En quines condicions es dóna  l’elecció:

–       Per tal de que es doni aquesta situació d’aprenentatge cal posar límits, donar paràmetres d’execució que ordenin allò a aprendre, a resoldre, a solucionar, etc.

–       Que la situació aprenentatge no sigui una situació d’iguals, cal sostenir  l’autoritat que dóna  indicacions oportunes per un procés òptim.

–       Fonamental el desig del transmissor en allò que transmet.  Part de l’interès de l’infant ve marcat pel desig (el professor, el pare, la mare, etc).

–       Cal parlar de lloc a ocupar, l’alumne té un lloc a ocupar i l’aprenentatge l’obrirà l’oportunitat d’altres llocs, per tant pressuposa la tria d’aquests llocs possibles.

–       Aquests llocs possibles  suposen una separació, en la primera infància nadó i mare ja pateixen una situació d’aquest tipus, en l’adolescència es torna a jugar aquesta separació.

Aprendre com a procés de sentit del món que habitem, aprendre com a nova construcció de vida i per tant facilitadora de nous llocs a habitar de manera saludable i de qualitat. Aprendre com un procés íntim d’elecció.

Gràcies a tothom!!

Recordatori convocatòria: Converses amb pares i mares

Posted on

GPS, Educació

Converses amb pares i mares

Salutacions a tots i totes:

Des de GPS, Educació us volem convidar a la proposta de Converses amb pares i mares que hem elaborat pel curs d’ enguany.

Com molts de vosaltres sabeu una de les nostres activitats son les Converses amb pares i mares. Aquestes es caracteritzen per ser un espai de comunicació on poder intercanviar opinions, necessitats, interessos, preguntes, dubtes…. un espai experiencial i de conversa en relació un tema d’interès per a la educació dels nostres fills i filles.

La primera Conversa que us proposem porta aquest títol:

  • Com va el teu fill a l’escola? Content? Aprèn? …. Com aprèn?

En el moment actual la diferència entre aprovar i aprendre no sempre està clara, potser degut a la situació mateixa de l’ensenyament i el seu context. Nosaltres creiem que allò que l’alumne aprèn ha de tenir un valor de sentit tant per ell com per els pares i mestres. Construir un sentit ens ajuda a entendre el mon que ens envolta,  aprovar ens dona una titulació. Creiem que aquesta reflexió és urgent  per trobar respostes alternatives que ens ajudin a no exigir-nos tant.

La primera conversa d’ enguany versarà sobre les condicions necessàries perquè els nostres fills s’interessin i estiguin motivats per l’aprenentatge. Com a pares estem preocupats per els resultats acadèmics i creiem que és important, donar-nos un temps per pensar i compartir què està passant.

Us convidem a compartir amb nosaltres aquest espai  el 25 d’octubre

Lloc de realització : GPS, Educació  c/ Or, 31.  Telèfons: 677375323- 661746251

Horari: De 19,00h. a 20,30h.

Us agrairíem confirmació als telèfons 677375323- 661746251 o gps.educacio@gmail.com

Les properes Converses seran:                                     

  • 29 de novembre. Les manifestacions de les dificultats en l’aprenentatge de l’època  actual; TDAH, dislèxia…..
  • 20 de desembre.  Conversar amb els fills….. conversar amb els pares.

Les converses no tenen cap cost monetari.

Salutacions i fins aviat;

Rosa Antolín i Pilar Verdeguer

GPS, Educació

Gps.Educació us recomana …

Posted on Updated on

Gps.Educació aposta per oferir espais reals de creació dirigits als joves. Aquest, organitzat per La Central del Raval, n’és un exemple. Creiem que és interessant difondre una oportunitat d’expressió.

1383113_671080116237681_343419685_n

Convocatòries. Converses de pares i mares

Posted on

GPS, Educació

Converses amb pares i mares

Salutacions a tots i totes:

Des de GPS, Educació us volem convidar a la proposta de Converses amb pares i mares que hem elaborat pel curs d’ enguany.

Com molts de vosaltres sabeu una de les nostres activitats son les Converses amb pares i mares. Aquestes es caracteritzen per ser un espai de comunicació on poder intercanviar opinions, necessitats, interessos, preguntes, dubtes…. un espai experiencial i de conversa en relació un tema d’interès per a la educació dels nostres fills i filles.

 

La primera Conversa que us proposem porta aquest títol:

  • Com va el teu fill a l’escola? Content? Aprèn? …. Com aprèn?

En el moment actual la diferència entre aprovar i aprendre no sempre està clara, potser degut a la situació mateixa de l’ensenyament i el seu context. Nosaltres creiem que allò que l’alumne aprèn ha de tenir un valor de sentit tant per ell com per els pares i mestres. Construir un sentit ens ajuda a entendre el mon que ens envolta,  aprovar ens dona una titulació. Creiem que aquesta reflexió és urgent  per trobar respostes alternatives que ens ajudin a no exigir-nos tant.

La primera conversa d’ enguany versarà sobre les condicions necessàries perquè els nostres fills s’interessin i estiguin motivats per l’aprenentatge. Com a pares estem preocupats per els resultats acadèmics i creiem que és important, donar-nos un temps per pensar i compartir què està passant.

Us convidem a compartir amb nosaltres aquest espai  el 25 d’octubre

Lloc de realització : GPS, Educació  c/ Or, 31.  Telèfons: 677375323- 661746251

Horari: De 19,00h. a 20,30h.

Us agrairíem confirmació als telèfons 677375323- 661746251 o gps.educacio@gmail.com

Les properes Converses seran:                                     

  • 29 de novembre. Les manifestacions de les dificultats en l’aprenentatge de l’època  actual; TDAH, dislèxia…..
  • 20 de desembre.  Conversar amb els fills….. conversar amb els pares.

Les converses no tenen cap cost monetari.

 

Salutacions i fins aviat;

Rosa Antolín i Pilar Verdeguer

GPS, Educació

 

Entendre el fracàs escolar. Una crida al respecte

Posted on Updated on

Fa un dies a la premsa sortia el que comporta “el fracàs escolar per les arques públiques”. Concretament es presentava el greuge que es comet si no s’inverteix en educació, la notícia deia que això podia “tenir nefastes conseqüències econòmiques”. Amb aquest fet tots hi podríem estar d’acord, però el que és  curiós és que vinculava  el cost econòmic al fet de que dels fracassats escolars no se’n recapten tants impostos com  d’aquells que desenvolupen una bona carrera acadèmica. Això és degut al fet que amb estudis suposadament s’assoleix un millor nivell adquisitiu i que per tant es paguen més impostos. No cal dir que això és avui una utopia en tots els sentits.

En aquest article es pretén aportar una mirada molt diferent al que s’anomena fracàs escolar i el que pot ser una aposta per a l’educació.  Es reivindica per la connexió al saber, als continguts de cultura, al tresor que preserva una comunitat de ciutadans. El panorama  que ara per ara emergeix en els mitjans de comunicació, en qualsevol dels apartats d’un diari,  sembla haver oblidat què es fa a l’escola. Què suposa haver d’aprendre i quant important és sentir-se acompanyat en aquest acte.

Si considerem l’educació només des de l’òptica de rendiment econòmic estem atemptant sobre un alumnat que potencialment està en edat de fer-se seus aquests continguts d’època i aquest fet és un acte de negligència. Què vol dir això? que l’escola com institució social cal cuidar-la i respectar-la infinitament. La comunitat educativa és ara per ara l’aparell que carrega amb la responsabilitat de vetllar per una cultura que sí o sí, encara que això sembli, no és gens fàcil .

En clau econòmica voldria dir que això no té preu. La sociabilització dels subjectes suposa una violència simbòlica, on els alumnes que acudeixen a les aules dia a dia són introduïts als codis socials que permetran preservar una convivència ètica. L’ètica,que per definició, ens convoca a  un respecte sublim per a l’ésser humà.

Aquesta argumentació vol  reivindicar que el fracàs escolar no existeix com a tal, que més enllà de l’etiqueta, de quelcom estrany i extern, és un  concepte relativament nou. És un concepte que s’allunya dels alumnes particulars, dels fills singulars, dels futur ciutadans. Tots ells posseeixen una modalitat diferent  envers l’aprenentatge,les condicions per connectar amb els sabers són complexos i particulars.

Des de la pedagogia sabem que l’alumne finalment aconsegueix un saber, de manera enigmàtica, que vol dir etiquetar en fracassat escolar? fracàs és un significant molt feixuc per a un alumne. Un baix rendiment temporal, un curs complicat, 6 assignatures suspeses, repetir curs, deixar els estudis, no van en sèrie econòmica.

Des de l’educació cada alumne es fa seu el seu saber. L’escola d’això en sap, sap que no és només una classe, un grup, una aula, el professor sap que un subjecte en particular pot preocupar, i que val la pena apostar per ell. Si quedem enganxats en el mercantilisme d’un acte educatiu posem en risc el no apostar per les generacions tant d’alumnes com de professionals que contemporàniament treballem en aquest ofici tan i tan antic i complex alhora, com és el d’educar.

Parlarem de condicions singulars per aprendre, parlarem de temps particular en cada alumne i d’actes educatius que, essencialment, són un enigma respecte de cada subjecte. No podem caure en l’atemptat del buidat que pateixen els continguts educatius, no tot es compra;  llegir, pensar, escriure , preguntar, obrir desig això no és només un indicador.

Creiem que el desig que cada alumne aprengui  i el respecte per la particularitat del seu aprenentatge  possibilita una rectificació davant d’una inhibició o una dificultat. I creiem que si partim de l’etiqueta de fracassat la possibilitat de rectificació es redueix significativament.

Aquesta és la nostra aposta pedagògica des de GPS, Educació, que  neix a partir de l’experiència de treball amb nens, joves i adolescents que en algun moment han dit alguna cosa sobre la seva singular forma d’accedir  a l’aprenentatge.  Recollim aquest aprenentatge per continuar treballant i possibilitant que aquest alumne en singular és pugui vincular de nou amb el fet d’aprendre….alguna cosa nova.

Rosa Antolín i Pilar Verdeguer, orientadores pedagògies.