Recull de la conversa del passat 25 d’octubre

Posted on Updated on

CONVERSA DE PARES I MARES SOBRE L’APRENENTATGE

Què varem parlar divendres 25 d’octubre?

Recull d’algunes de les paraules que van circular en la conversa envers l’aprenentatge.

Tal com s’indicava en la proposta de la trobada un dels objectius era poder parlar del què enteníem per aprenentatge i reflexionar sobre els resultats escolars dels nostres fills.

Partíem d’una possible definició standar d’aprendre: com a procés d’adquisició en relació a diferents capacitats, coneixements, habilitats,

o conductes que sorgeixen com a resultat de l’estudi, l’experiència, el raonament, la instrucció i l’observació.

Un aconteixement dirigit a poder donar-se la transmissió de quelcom que implica una nova subjetivació del món.

És a dir que l’alumne, nen, fill pugui adquirir una nova construcció de sentit d’allò (la realitat) que l’envolta.

Poder pensar estar íntimament relacionat en pensar-se. Què allò que li feia pregunta,pugui prendre un sentit que clarifiqui alguns dels interrogants que porta l’alumne.

Aquesta realitat venia rotundament marcada per un detonant “l’interès” , i era en aquest punt on els interrogants marcaven el ritme de la conversa.

Varem parlar de que per poder aprendre sí o sí era necessari que allò a adquirir tingués un valor, un interès per aquell que ho ha d’incorporar. Allò que en diuen està motivat. Aleshores ens vam preguntar:

Es construeix l’interès envers quelcom que s’ha d’aprendre?

Es localitza? ,- més aviat  es desperta.

Tot i que generalment no sempre “saps el què vols”.

Per tant, en quines condicions es dóna aquest despertar?, què és el que permet un desig obert en relació a la diversitat de qüestions per  aprendre.

Algunes condicions que s’haurien de donar per què es pugui produir una situació d’aprenentatge són:

-El límit: per poder està interesat en quelcom, això en si mateix ha d’estar sostingut per uns límits.

Què és i què no és, on és dona, quan , per qui , per què… tot això delimita allò a fer amb sentit, sinó està limitat no pot donar-se el sentit.

El límit permet emergir l’interès, la recerca de sentit nou. Com els adults transmetem aquest sentit del que ens envolta, com el delimitem?

-L’elecció: és important parlar de la tria en la situació  d’aprenentatge, és quan el jove, la jove, el nen ,l’infant, (es pressuposa com a  subjecte responsable de la seva actuació,també podem dir de la seva elecció),

per tant  que tingui l’oportunitat d’ elecció es tractaria de facilitar les situacions problema que permetin una relació  nova amb alguna cosa.

Que aquesta elecció: suposi la responsabilitat, l’execusió real de l’acte en concret i que allò per aprendre  sigui assumible. Podem dir que l’aprenentatge és un acte d’elecció.

En quines condicions es dóna  l’elecció:

–       Per tal de que es doni aquesta situació d’aprenentatge cal posar límits, donar paràmetres d’execució que ordenin allò a aprendre, a resoldre, a solucionar, etc.

–       Que la situació aprenentatge no sigui una situació d’iguals, cal sostenir  l’autoritat que dóna  indicacions oportunes per un procés òptim.

–       Fonamental el desig del transmissor en allò que transmet.  Part de l’interès de l’infant ve marcat pel desig (el professor, el pare, la mare, etc).

–       Cal parlar de lloc a ocupar, l’alumne té un lloc a ocupar i l’aprenentatge l’obrirà l’oportunitat d’altres llocs, per tant pressuposa la tria d’aquests llocs possibles.

–       Aquests llocs possibles  suposen una separació, en la primera infància nadó i mare ja pateixen una situació d’aquest tipus, en l’adolescència es torna a jugar aquesta separació.

Aprendre com a procés de sentit del món que habitem, aprendre com a nova construcció de vida i per tant facilitadora de nous llocs a habitar de manera saludable i de qualitat. Aprendre com un procés íntim d’elecció.

Gràcies a tothom!!

Anuncis

Recordatori convocatòria: Converses amb pares i mares

Posted on

GPS, Educació

Converses amb pares i mares

Salutacions a tots i totes:

Des de GPS, Educació us volem convidar a la proposta de Converses amb pares i mares que hem elaborat pel curs d’ enguany.

Com molts de vosaltres sabeu una de les nostres activitats son les Converses amb pares i mares. Aquestes es caracteritzen per ser un espai de comunicació on poder intercanviar opinions, necessitats, interessos, preguntes, dubtes…. un espai experiencial i de conversa en relació un tema d’interès per a la educació dels nostres fills i filles.

La primera Conversa que us proposem porta aquest títol:

  • Com va el teu fill a l’escola? Content? Aprèn? …. Com aprèn?

En el moment actual la diferència entre aprovar i aprendre no sempre està clara, potser degut a la situació mateixa de l’ensenyament i el seu context. Nosaltres creiem que allò que l’alumne aprèn ha de tenir un valor de sentit tant per ell com per els pares i mestres. Construir un sentit ens ajuda a entendre el mon que ens envolta,  aprovar ens dona una titulació. Creiem que aquesta reflexió és urgent  per trobar respostes alternatives que ens ajudin a no exigir-nos tant.

La primera conversa d’ enguany versarà sobre les condicions necessàries perquè els nostres fills s’interessin i estiguin motivats per l’aprenentatge. Com a pares estem preocupats per els resultats acadèmics i creiem que és important, donar-nos un temps per pensar i compartir què està passant.

Us convidem a compartir amb nosaltres aquest espai  el 25 d’octubre

Lloc de realització : GPS, Educació  c/ Or, 31.  Telèfons: 677375323- 661746251

Horari: De 19,00h. a 20,30h.

Us agrairíem confirmació als telèfons 677375323- 661746251 o gps.educacio@gmail.com

Les properes Converses seran:                                     

  • 29 de novembre. Les manifestacions de les dificultats en l’aprenentatge de l’època  actual; TDAH, dislèxia…..
  • 20 de desembre.  Conversar amb els fills….. conversar amb els pares.

Les converses no tenen cap cost monetari.

Salutacions i fins aviat;

Rosa Antolín i Pilar Verdeguer

GPS, Educació

Gps.Educació us recomana …

Posted on Updated on

Gps.Educació aposta per oferir espais reals de creació dirigits als joves. Aquest, organitzat per La Central del Raval, n’és un exemple. Creiem que és interessant difondre una oportunitat d’expressió.

1383113_671080116237681_343419685_n

Convocatòries. Converses de pares i mares

Posted on

GPS, Educació

Converses amb pares i mares

Salutacions a tots i totes:

Des de GPS, Educació us volem convidar a la proposta de Converses amb pares i mares que hem elaborat pel curs d’ enguany.

Com molts de vosaltres sabeu una de les nostres activitats son les Converses amb pares i mares. Aquestes es caracteritzen per ser un espai de comunicació on poder intercanviar opinions, necessitats, interessos, preguntes, dubtes…. un espai experiencial i de conversa en relació un tema d’interès per a la educació dels nostres fills i filles.

 

La primera Conversa que us proposem porta aquest títol:

  • Com va el teu fill a l’escola? Content? Aprèn? …. Com aprèn?

En el moment actual la diferència entre aprovar i aprendre no sempre està clara, potser degut a la situació mateixa de l’ensenyament i el seu context. Nosaltres creiem que allò que l’alumne aprèn ha de tenir un valor de sentit tant per ell com per els pares i mestres. Construir un sentit ens ajuda a entendre el mon que ens envolta,  aprovar ens dona una titulació. Creiem que aquesta reflexió és urgent  per trobar respostes alternatives que ens ajudin a no exigir-nos tant.

La primera conversa d’ enguany versarà sobre les condicions necessàries perquè els nostres fills s’interessin i estiguin motivats per l’aprenentatge. Com a pares estem preocupats per els resultats acadèmics i creiem que és important, donar-nos un temps per pensar i compartir què està passant.

Us convidem a compartir amb nosaltres aquest espai  el 25 d’octubre

Lloc de realització : GPS, Educació  c/ Or, 31.  Telèfons: 677375323- 661746251

Horari: De 19,00h. a 20,30h.

Us agrairíem confirmació als telèfons 677375323- 661746251 o gps.educacio@gmail.com

Les properes Converses seran:                                     

  • 29 de novembre. Les manifestacions de les dificultats en l’aprenentatge de l’època  actual; TDAH, dislèxia…..
  • 20 de desembre.  Conversar amb els fills….. conversar amb els pares.

Les converses no tenen cap cost monetari.

 

Salutacions i fins aviat;

Rosa Antolín i Pilar Verdeguer

GPS, Educació

 

Entendre el fracàs escolar. Una crida al respecte

Posted on Updated on

Fa un dies a la premsa sortia el que comporta “el fracàs escolar per les arques públiques”. Concretament es presentava el greuge que es comet si no s’inverteix en educació, la notícia deia que això podia “tenir nefastes conseqüències econòmiques”. Amb aquest fet tots hi podríem estar d’acord, però el que és  curiós és que vinculava  el cost econòmic al fet de que dels fracassats escolars no se’n recapten tants impostos com  d’aquells que desenvolupen una bona carrera acadèmica. Això és degut al fet que amb estudis suposadament s’assoleix un millor nivell adquisitiu i que per tant es paguen més impostos. No cal dir que això és avui una utopia en tots els sentits.

En aquest article es pretén aportar una mirada molt diferent al que s’anomena fracàs escolar i el que pot ser una aposta per a l’educació.  Es reivindica per la connexió al saber, als continguts de cultura, al tresor que preserva una comunitat de ciutadans. El panorama  que ara per ara emergeix en els mitjans de comunicació, en qualsevol dels apartats d’un diari,  sembla haver oblidat què es fa a l’escola. Què suposa haver d’aprendre i quant important és sentir-se acompanyat en aquest acte.

Si considerem l’educació només des de l’òptica de rendiment econòmic estem atemptant sobre un alumnat que potencialment està en edat de fer-se seus aquests continguts d’època i aquest fet és un acte de negligència. Què vol dir això? que l’escola com institució social cal cuidar-la i respectar-la infinitament. La comunitat educativa és ara per ara l’aparell que carrega amb la responsabilitat de vetllar per una cultura que sí o sí, encara que això sembli, no és gens fàcil .

En clau econòmica voldria dir que això no té preu. La sociabilització dels subjectes suposa una violència simbòlica, on els alumnes que acudeixen a les aules dia a dia són introduïts als codis socials que permetran preservar una convivència ètica. L’ètica,que per definició, ens convoca a  un respecte sublim per a l’ésser humà.

Aquesta argumentació vol  reivindicar que el fracàs escolar no existeix com a tal, que més enllà de l’etiqueta, de quelcom estrany i extern, és un  concepte relativament nou. És un concepte que s’allunya dels alumnes particulars, dels fills singulars, dels futur ciutadans. Tots ells posseeixen una modalitat diferent  envers l’aprenentatge,les condicions per connectar amb els sabers són complexos i particulars.

Des de la pedagogia sabem que l’alumne finalment aconsegueix un saber, de manera enigmàtica, que vol dir etiquetar en fracassat escolar? fracàs és un significant molt feixuc per a un alumne. Un baix rendiment temporal, un curs complicat, 6 assignatures suspeses, repetir curs, deixar els estudis, no van en sèrie econòmica.

Des de l’educació cada alumne es fa seu el seu saber. L’escola d’això en sap, sap que no és només una classe, un grup, una aula, el professor sap que un subjecte en particular pot preocupar, i que val la pena apostar per ell. Si quedem enganxats en el mercantilisme d’un acte educatiu posem en risc el no apostar per les generacions tant d’alumnes com de professionals que contemporàniament treballem en aquest ofici tan i tan antic i complex alhora, com és el d’educar.

Parlarem de condicions singulars per aprendre, parlarem de temps particular en cada alumne i d’actes educatius que, essencialment, són un enigma respecte de cada subjecte. No podem caure en l’atemptat del buidat que pateixen els continguts educatius, no tot es compra;  llegir, pensar, escriure , preguntar, obrir desig això no és només un indicador.

Creiem que el desig que cada alumne aprengui  i el respecte per la particularitat del seu aprenentatge  possibilita una rectificació davant d’una inhibició o una dificultat. I creiem que si partim de l’etiqueta de fracassat la possibilitat de rectificació es redueix significativament.

Aquesta és la nostra aposta pedagògica des de GPS, Educació, que  neix a partir de l’experiència de treball amb nens, joves i adolescents que en algun moment han dit alguna cosa sobre la seva singular forma d’accedir  a l’aprenentatge.  Recollim aquest aprenentatge per continuar treballant i possibilitant que aquest alumne en singular és pugui vincular de nou amb el fet d’aprendre….alguna cosa nova.

Rosa Antolín i Pilar Verdeguer, orientadores pedagògies.