Uncategorized

DE COM ZYGMUNT BAUMAN EXPLICA EL CONCEPTE DE MODERNITAT LÍQUIDA A UN NEN

Posted on Updated on

fot bauman
 “LA VANGUARDIA
  Sábado, 17 mayo 2014

PROTAGONISTAS DE LA SEMANA ;   Zygmunt Bauman.

Eminente sociólogo yfilósofo, padre de la “modernidad líquida” ese concepto que hemos adoptado como algo propio y familiar.

Ves un hombre sencillo y sabio que vive tranquilamente en una modesta casa en Leeds (Reino Unido) y  disfruta leyendo novelas del sudafricano J.M. Coetzee. “ 

  Dins de l’entresvita realitzada a Bauman se li demana:

 “Cómo explicaría su “modernidad líquida” perfecta definición de sociedad postmoderna, consumista y banal a un niño?

Le enseñaría esto (Bauman coge una galleta en forma de estrella de la mesa) y le diría “si esto fuera una piedra, aunque yo la girara,

le diera la vuelta o la pusiera boca abajo… no se vería afectada por nada. Luego le mostraría este vaso lleno de agua y le diría “esto, con sólo decantarlo, ¿ves?, se modifica”. Y si ahora no estuviéramos en el Majestic, además, volcaría el agua sobre la mesa…

  Adelante, adelante

Bueno, bastaría para explicarle a ese niño que la sociedad donde vive es flexible y extraordinariamente móvil. Antes, si le dabas un puñetazo a la realidad, la realidad no se movía. ¡Pruebe a hacerlo ahora!

Antes uno soñaba poder trabajar durante décadas en la misma fábrica, ahora la meca de los jóvenes es trabajar en Silicon Valley… ¡y como mucho se están ocho meses!”

En aquestes dues preguntes el creador del concepte de societat líquida adverteix d’una situació d’època on tots estem abocats, per tant cal pensar que els joves que estan aprenent del seu entorn

es troben una realitat que tal com descriu Bauman canvia constantment, o millor dir que està en constant flux.

Molt lluny de promoure un desanim hem de pensar que els joves són responsables d’una posició diferent davant els aprenentatges.

A la vegada Bauman dóna una indicació molt interessant envers el fet de  consumir.

Ho fa a partir d’un altre nou concepte “societat generativi” que proposa que tot allò que puguis aportar a la societat és l’unic que pot salvar-nos.

És a dir un concepte contrari al del “consumeix tot i més tu sol” i demana aportar allò que tu consideris important a la societat.

 

GPS.Educació

C/Or, 31
08024 Barcelona
Telèfons:677375323 / 661746251
http://gpseducacio.com

 

 

 

 

 

UNA REFLEXIÓ A PARES D’ADOLESCENTS.

Posted on Updated on

 

Compartim una cançó del grup de música: Manel

“La adolescencia, ¿no es ese tiempo lógico en que el sujeto va a ponerse en juego, este tiempo en que el sentimiento de la vida se manifiesta de manera más activa y exige encontrar un nuevo modo de ser que se anude a un nuevo lugar,

lejos del círculo de la familia, con otras compañías?. El sujeto quiere salir de este círculo. Quiere estar fuera, con los otros, quiere vivir como los otros, ser libre.

El espacio de esta casa se vuelve demasiado exiguo para alojar el flujo de energíasvitales que lo agita, para la verdadera vida la esencia de la vida a la que aspira” [1] Ph. Lacadée.

Com en la cançó la vida s’emporta els fills. Ràpid sense temps per adonar-nos del que ha passat. Aquest fet és dolorós i vital.

A vegades, ens deixa asseguts sense saber que fer. Allò que pensàvem, allò que ocupava part important de les nostres vides,

allò per al que creiem que fèiem moltes coses ha canviat i ens hem de replantejar de nou allò que ens mou, ens ocupa, ens vitalitza…. .

Que difícil… que complexa. Moltes vegades parlem del que els passa als adolescents….

avui volem compartir amb vosaltres una reflexió sobre el que ens passa els pares dels adolescents.

[1]El despertar y el Exilio. Ph. Lacadée. Ed: Gredos, 2010.

 

 

 
Pilar Verdeguer i Rosa Antolín

GPS.Educació
C/Or, 31
08024 Barcelona
Telèfons:677375323 / 661746251
http://gpseducacio.com

GPS,Educació FA UNA PROPOSTA CULTURAL PER AQUESTA SETMANA SANTA

Posted on

foto guillaume-

  El 29 d’abril es publicava a la Vanguàrdia l’entrevista a l’actor,

  director i escriptor de l’obra “Guillaume y los chicos, ¡a la mesa!”

 

  Molt recomanable el film!

   Ens transmet com és possible crear una obra d’art, en aquest cas una pel·lícula cinematogràfica.

   Quins elements fan possible aquesta creació?. Aquest fet arriba al públic fent gaudir d’una biografia que mostra l’acidesa i el per què del dolor de créixer,

  de cercar una identitat i una personalitat que permet viure entre els altres.

  Realment magnífica la interpretació de l’actor que a través de la seva pròpia història ens explica la lluita d’un subjecte per sobreviure primer en una família i després en la societat.

 De com conviure amb les teves particularitats pot ser una mica perillós i fer-te molt infeliç.

El film ens presenta com d’important és l’elecció del subjecte amb les identificacions. La importància de les eleccions i les propostes en què un es troba. Així sovint les persones estem en continua lluita interna.

Poder ser i fer en una societat marcada per les exigències i els èxits ens obliga a sobreviure com podem.

L’objecte de conquerir l’amor de la mare fa que Guillaume per mimetisme agafi els trets d’aquesta . Que encara que sembli un mecanisme fàcil i que es pot comprendre, pot suposar en alguns casos tota una dificultat. Per què no dir també que pot ser una confusió que arrossega a l’ésser humà fins a límits irònics i humiliants posant inclús a prova el mateix cos.

El protagonista ens deia fa pocs dies en una entrevista, fent referència al títol de l’obra el següent:

“Qué extraño. Eso mismo pensé yo: ¿por qué no dice simplemente “chicos, a la mesa”…? De esa frase surgió rápidamente una dramaturgia, la de un chico demasiado pasivo, demasiado bien educado, una víctima de los clichés.

Primero fue una obra de teatro. Hice un monólogo en el que interpretaba todos los personajes, una comedia ligera que fue un gran éxito. En la adaptación al cine me he conformado con hacer de mí mismo y de mi madre;

no podía ser de otra forma porque durante muchos años he sido su encarnación.”

Aquestes dues preguntes donen comptes com una canalització d’un drama vital pot arribar a ser una obra d’art.

Sublimar el patiment de l’ésser humà genera un producte sublim que deixa una empenta en forma de lliçó per la resta dels mortals, que no ens deixa impassibles.

ELS LÍMITS QUÈ LIMITEN? DE QUÈ ES TRACTA?

Posted on Updated on

 UNA REFLEXIÓ EDUCATIVA..

Sovint escoltem que als nens i adolescents actuals els hi manquem límits. Però que entenem per límits?,

Poder fer amb els límits suposa que s’instaurin. 

L’esser humà és un esser prematur. Aquesta condició l’acompanyarà tota la seva vida. S’anticipa o es veu abocat a quelcom pel que no està del tot mai preparat. Mai del tot.

I serà a través dels altres que anirà advertint, coneixent i descobrint qui és, què fer?, com fer-ho?, fins a on?, quan?… són els altres els que a través del seu desig l’orienten.

La introducció dels límits  indica una frontera, un lloc no accesible, al mateix temps aquest límit possibilita un Sí. Així s’ofereix un espai a ocupar  on un es pot  reconèixer.

El límit ens convoca a una diferència on es fa palesa una separació. En aquesta diferència estem convocats els pares i els fills. Els pares som els portaveus d’aquesta diferència/separació.

Els pares transmetem una manera d’actuar amb això. Aquesta manera de fer, allò que diem Sí i allò que diem No, està marcada per la singularitat del pare i la mare, com també per la singularitat de la parella ”la nostra forma de fer, el nostre estil de vida”.

En funció d’aquests elements proposem un espai, un lloc on reconèixer els fills i on ells es poden reconèixer.  El límit per tant comporta una certa frustració, tant pels pares com pels fills. És el no tot.

Aquesta frustració és l’oportunitat per accedir als objectes culturals, al món en general , ja que possibilita la condició prèvia per accedir-hi.

Posar un límit que no hi és, provoca en el nen la curiositat, la recerca, la creativitat.

 
Pilar Verdeguer i Rosa Antolín

GPS.Educació
C/Or, 31
08024 Barcelona
Telèfons:677375323 / 661746251
http://gpseducacio.com

SALÓ DE L’ENSENYAMENT. ALGUNES REFLEXIONS.

Posted on Updated on

Salo-323x215

Va visitar el Saló de l’Ensenyament, vol compartIr algunes reflexions.

foto salo

El mostrador de la informació de futur es presentava a tots els joves i les joves per facilitar una elecció de futur.

 

“Partimos de la subjetividad de la información, en tanto no existe información objetiva, ya que siempre va ser decodificada desde la singularidad que posee ciertas representaciones.Lo importante es poder explicitarlas, vencer las resistencias a posibles cambios en nuestra representaciones, relacionados a la nueva información, y transformarlas en aportes positivos para futuras eleciones.”[1]

Amb aquestes paraules indiquem la importància de poder “deconstruir” tot el que es recull des de fora, els joves es troben en una situació d’apertura i alhora d’incertesa és per això fonamental poder acompanyar-los en la “digestió” de les dades que reben. La macro especialització i els continguts tan compartimentats poden suposar un rebuig, ja que poden espantar o transformar un itinerari d’accés en una possibilitat no accessible.

Cal participar  d’ informació, implementar l’aproximació i l’apropació confortable i alhora crítica per tal d’assegurar una oportunitat real.

GPS,Educació aposta  no només per oferir  la informació sinó pel tractament particular d’aquesta.


[1] Susana Cibeira. Grado – Instituto Universitario de Ciencias de la Salud – Fundación Barceló (Profesora Titular de la Materia: Evolutiva II: Adolescencia ).

 

EL UNIVERSO SE EXPANDE…

Posted on

 

“¿De  qué naturaleza es la satisfacción que aporta el saber?. Hay una escala de valores en el goce que aporta el saber. “[1]…

Per accedir al saber aquest procés ha de ser satisfactori, sinó ens produeix cap guany no cal realitzar l’esforç.

No hem d’oblidar que aquesta satisfacció és singular i sovint el mestre desconeix quan i com es produeix.

Aleshores a partir d’aquí una pregunta important pels professionals seria:

quines són les condicions en l’aprenentatge per a què pugui resultar satisfactori?.

GPS,Educació proposa un aprenentatge que permeti la construcció de sentit, i amb desig,
tant per l’alumne com pel mestre.

Pilar Verdeguer i Rosa Antolín
GPS.Educació
C/Or, 31
08024 Barcelona
Telèfons:677375323 / 661746251
Recomana:

[1] Cordié. Los retrasados no existen. Ed : Nueva visión.

QUÈ DIUEN ELS ADOLESCENTS?

Vídeo Posted on

Adolescencia001

http://vimeo.com/88136067     :

Compartint la conversa del dia 7 de març realitzada a GPS,Educació.

Iniciarem la conversa recordant la conferència de Jorge Larrosa i el seu concepte sobre l’experiència, com “vivenciar” quelcom que està fora i que ens transforma.

Si pensem en l’elecció i en la tria de futur com una situació nova, pensem que té a veure amb una nova experiència que ens és estranya i diferenti que per això ens posa en alerta.


La decisió d’una sortida formativa o laboral, pensar en allò què faré més endavant posa a l’ adolescent en una situació incòmoda on els diferents temes que el travessen prenen un caire d’incertesa.
Aquesta incertesa que viu l’adolescent es suma a l’imperatiu de prendre una decisió d’èxit.
Visionem un vídeo que ens ajuda a obrir interrogants, reflexions i “experiències”.
El vídeo en presenta les intervencions diferents joves que parlen sobre diferents temes: les noves tecnologies, els pares, el futur, els amics i el temps lliure, allò què els preocupa en general.
És molt interessant la presentació perquè reflecteix molt bé els temps d’inseguretat (representat com un gran desert) en relació al seu futur.
En relació al futur apareixen la importància dels referents i els ideals que els orienten, la preocupació per diferenciar-se dels adults i alhora aquesta necessitat que tenen d’un altre que els acompanyi.

 

Pilar Verdeguer i Rosa Antolín
GPS.Educació
C/Or, 31
08024 Barcelona
Telèfons:677375323 / 661746251

 

 


A la fi el vídeo ens mostra esplèndidament com índica José Luis Ubieto guionista del mateix, com cadascú cerca la fórmula per donar sentir a la vida i així fer en el seu present i com aquesta fórmula es sempre singular i intransferible.
Els pares que ens varem trobar l’anterior divendres vam destacar la importància que tenim com a pares i mares de no pressionar; tranquil·litzar-nos per tranquil·litzar-los; de contenir les nostres pors i dubtes per permetre amb nostres fills trobar la seva fórmula acompanyant-los.
Donant i transmetent així un suport, un reconeixement on els joves podran anar provant, experimentant i trobar-se amb la seva pròpia experiència, amb les seves conseqüències i fer.
No estant pendent i a disposició del que esperem d’ells, el que han de ser per nosaltres.