Orientació

COM ELS JOVES FAN, QUÈ ENS PREOCUPA TANT? REFLEXIONS SOBRE OPINIONS LLEGIDES…

Posted on

Per què cal un projecte vital?;

Què vol dir dissenyar una personalitat pròpia?, què pensem en relació a tenir talent? Què vol dir preparar els nostres fills per tenir èxit en el futur?.

De què tractaria una educació pels nostres fills/filles, que permetés aproximar-se a l’excel·lència en bé d’un mateix i de la societat. Com pensem programar activitats per promoure un ambient alegre, divertit, estimulant, on un coneix les seves possibilitats i fortaleses … Compartint cadascú el seu talent.

“LLEVA MUCHO TIEMPO LLEGAR A SER JOVEN”1 

  

En quin món, en quina galàxia, en quin escenari real de les nostres vides trobem un fet lineal,  previsible i entusiasta. On queda el viure i sentir que un pot estar sol, que un estar sol i malgrat això, o per això, pot compartir. Què en la relació amb els altres tenim en comú, en conversa, un lloc on intentant explicar els pensaments, les vivències , escoltar les històries… només amb el plaer d’escoltar. Com es pot viure, simplement viure i experienciar com ens diu Jorge Larrosa.

 Larrosa en el llibre de Jacques Rancière . La Educación Pública y la domesticación de la  democrácia. Senyala; “,.. Porqué a lo mejor es eso lo que estoy llamando filosofía: una relación entre los libros, los jóvenes y la vida en lo que pueda surgir, quizá, algo así como el pensamiento”. Jorge ens parla del pensament i senyala el seu amor pels llibres, llibres que expliquen històries dels humans, de la seva història sense més. Els llibres en si mateixos, sense marcar regles ni programes estàndard, on cadascú es llegeix i es pensa en cada història.

I diu “El mundo, lo que podríamos llamar lo real , ha sido convertido en ese objeto de saberes y de las prácticas que se presenta en la Universidad perfectamente ordenado, determinado, definido y clasificado, convertido en una asignatura”

“Esa personalidad expresiva , no es otra cosa que el producto de las maquinarias de atontamiento. No las de la explicación, sino de las de opinión, las fabrican la opinión pública, las que nos fabrican a ellos y a nosotros como opinadores”.

No tot es pot controlar, no cal saber de tot, no cal brillar en res. El repte de viure, sentir, caminar, i en una època on l’imperatiu és adaptar-se millor, millorar resultats, generar possibilitats, emprendre processos, gestionar coneixements, emocions…. la il·lusió del control. Experienciar vol dir viure-ho, no podem anticipar-nos a la vida mateixa, no podem controlar tot abans que succeeixi, hi ha quelcom d’incertesa en el fet de viure i aquesta fragilitat és també la seva fortalesa.

Els joves s’expliquen i es pensen ara i en aquesta època. Què sabem els pares, les mares, els adults de tot el que pensen, repensen, fan, desitgen, escriuen, què sabem d’allò que queda per construir, d’allò que està per arribar. Ho volem saber tot?, per què? Ho podem saber tot?

És en aquest aquí i ara que expliquem la nostra història que també és la d’ells.

 

 

1; Frase cèlebre d’en Pablo Ruiz Picasso

 

 
Pilar Verdeguer i Rosa Antolín

GPS.Educació
C/Or, 31
08024 Barcelona
Telèfons:677375323 / 661746251
http://gpseducacio.com

TALLERS PER A PARES I MARES CURS 2014-15

Posted on

 

gps educació

TALLERS PER A PARES I MARES

Reflexionem, compartim i produïm indicacions que ens orientin envers l’educació dels nostres fills.

pares fills-1

  • Com a mare i pare què em pregunto per triar escola?. (Preescolar)
  •  El límit, el NO com a efecte regulador i per tant possibilitador   (Preescolar, P3, P4, P5, 1er, 2on de Primària)
  • Quan apareixem les dificultats en els aprenentatges de l’escola. (3er, 4art, 5è, 6è de Primària)    
  • Què fer quan apareixen dificultats en l’aprenentatge?. (Per totes les edats)
  • L’ús de la tecnologia dificulta l’educació dels nostres fills? Com regular-la?   (a partir de 6è, 1er i 2on d’ESO)
  • Elecció de futur, elecció vocacional. (3er 4art d’ESO, batxillerat i Cicles Formatius)    
  • El TDA/H i altres manifestacions d’època. (Per a totes les edats)
  • Com ajudar els nostres fills en els estudis. (Per a totes les edats)
  • Comunicar-se amb els fills… possibilitats i límits a l’ adolescència.
  • Adolescències… la necessitat d’untemps, un espai per construir un sentit nou.  

 

 Pilar Verdeguer i Rosa Antolín


GPS.Educació  

C/Or, 31

08024 Barcelona
Telèfons:677375323 / 661746251
http://gpseducacio.com

PER QUÈ SERVEIX APRENDRE?

Posted on Updated on

“Uno de cada seis alumnos españoles no sabe interpretar una factura, España está por debajo de la media de la OCDE en el último informe PISA, que analiza por primera vez las habilidades financieras de estudiantes de 15 años de 18 países”.

adolescenciaAquest era el titular d’una notícia publicada al “El País” el darrer 9 de juliol.

En l’article sorprenen frases com: “.. estudiantes (16,5%) apenas alcanza el nivel básico en competencia financiera.”

Quin aprenentatge és la Competència Financera? En el desenvolupament de la notícia ho explica,  són fonamentalment continguts matemàtics. Fins aquí bé, la manera d’anomenar els continguts canvia amb el temps. 

Ara bé aquests continguts si estiguessin al servei de l’emancipació dels alumnes, rescatant a Jacques Rancier,[1] no hauria de ser observats, analitzats o comentats per mestres i professors?,  i no 

 pel “El secretario general de la OCDE Ángel Gurría, se confesó preocupado por los resultados de los alumnos de todos los países analizados.” .

Per què aprendre? Quin objectiu té aprendre? Aquests organismes ho tenen clar “necesitan mejorar un conocimiento financiero que les ayudará a “entrar en el mercado laboral y participar plenamente en la sociedad en empleados, empresarios y ciudadanos”.

 

Formar part de la “nova” societat d’ empleats, empresaris i ciutadans. Cal pensar que allà on diu ciutadans, potser caldria dir consumidors, per ser coherents. El neoliberalisme domina l’educació i la cultura.

És per això que “Desde 2010 en escuelas de toda España se han puesto en marcha experiencia piloto por las que se imparten contenidos financieros, dentro de iniciativas como el Plan de Educación Financier puesto en marcha

por la Comisión Nacional del Mercado de Valores (CNMV) y el Banco de España  (BDE). La nueva reforma educativa, la LOCME, también la incluye en los currículos.”

MAFALDA 2

   Hannah Arendt en el seu llibre “La condición humana”  ens diu:  “Pero pudiera ser que nosotros, criaturas atadas a la Tierra que hemos comenzado a actuar como si fuéramos habitantes del universo, seamos incapaces de entender,

   esto es, de pensar y hablar sobre las cosas que, no obstante, podemos hacer. …. La situación creada por las ciencias es de gran significación política. Donde quiera que esté en peligro lo propio del discurso, la cuestión se polittza, ya que es precisamente el  discurso lo que hace al hombre un ser único.” 

La seva defensa del discurs és una defensa profunda del pensament, de la paraula, de la reflexió , del perquè dels actes.

Convoca a l’ésser humà a ser responsable dels seus actes a través de la consciència del seu pensament. I continua:

lamp and mouse
Però en què pensen els joves?

“…Tal vez haya verdades más allá del discurso, y tal vez sean de gran importancia para el hombre en singular, es decir, para el hombre en cuanto no sea un ser político, pero los hombres en plural, o sea, los que viven, se mueven y actúan en este mundo, sólo experimentan el

significado debido a que se hablan y se sienten unos a otros a sí mismos.” [1]

Certament l’alumne/consumidor és un ésser sol, sense comunitat, al servei del sistema financer. Però si l’educació i la formació han de servir per formar per la lliure elecció de les persones amb compromís envers als altres i la responsabilitat dels seus actes i pensaments,  

llavors l’alumne ha de pensar-se en comunitat i l’acte educatiu ha de tenir en compte la relació entre l’alumne i el mestre o professor i el desig d’aquest en la transmissió de la cultura.

Per tant ha de fer-se responsable del seu discurs. Estem envaïts pel discurs neoliberal, aquesta notícia és un clar exemple.

 

 

 

[1]El Maestro Ignorante. Jacques Ranciere.Laertes educación. Octubre 2010

[2]Hanna Arendt. La Condición Humana. Editorial Paidos. Edición 1993.

[3] Hanna Arendt. La condición Humana. Editorial Paidos. Edición 1993.

 

 


Pilar Verdeguer i Rosa Antolín

GPS.Educació
C/Or, 31
08024 Barcelona
Telèfons:677375323 / 661746251
http://gpseducacio.com

Per què avui els pares necessitem comunicar-nos amb els nostres fills?

Posted on

             Si preguntem als nostres avis si estaven preocupats pel que fa a la comunicació amb els seus fills,

             és probable que no entenguin del tot la nostra pregunta.

             Compartim un article que considerem interessant reflexionar:

http://cultura.elpais.com/cultura/2014/05/19/actualidad/1400529825_759826.html

El desig de comunicació de pares a fills sembla un invent nou, si més no de la manera en que avui es planteja.

L’abisme o la separació entre una generació i la que ve al darrere sempre ha existit, és un tema etern. Però quin és el context actual en que es dóna?

forges 2
i els nostres ideals en qui ens tranformen?

En l’article “Los padres y los adolescentes del siglo XXI como objeto literario” publicat el  20 de maig del 2014 a la Vanguardia,és recullen com a  característiques de l’època actual les  següents:

  • L’era del post pare, fins i tot el fill del rei assignarà el sou al rei pare.
  • Fills de l’ hisperconnexió , la connexió actualens obliga a preguntar-nos de nou que és la comunicació;
  • L’època del narcís prematur, hi ha una diferència entre la multitud d’objectes a l’abast i la relació amb ells que sempre implica un aprenentatge.
  • La recerca constant de l’ésser humà vers els afectes, en el moment actual podem tenir el miratge que l’ésser humà ha superat alguna fase en la necessitat d’afecte.La pel·lícula “Her”  sembla una mostra, un home busca afecte amb una màquina. Res més lluny de la realitat. Justament l’excés i l’accés a multitud d’objectes posa de manifest la mancança i la importància dels efectes

Per què avui els pares necessitem comunicar-nos amb els nostres fills? Sens dubte aquest context actual ha provocat aquesta necessitat.

forges_19971120

Tot i que no sabem a què  respon aquesta necessitat i en què moment la desitgem

Pilar Verdeguer i Rosa Antolín

GPS.Educació
C/Or, 31
08024 Barcelona
Telèfons:677375323 / 661746251
http://gpseducacio.com

 

D’UNA SOCIETAT SÒLIDA A UNA DE LÍQUIDA. Transmetre un valor nou en relació al sentit del treball.

Posted on

 EL GRAN TORINO, UNA MANERA SINGULAR DE DONAR SENTIT A APRENDRE:

Transmetre un valor nou en relació al sentit del treball

En la pel·lícula es fa referència reiteradament a una filosofia de vida , la figura del jubilat que ha treball mitja vida en l’empresa Ford, en la que el treball ha representat tota  una carrera professional .

grantorinof1 El valor que desprèn la fidelització a una sola empresa amaga tot un component de sentit del treball, aquest aporta a cada persona un valor particular. Es presenta com històricament el valor del treball ha variat considerablement.

Pel jove Tao  que no està fent res en la pel·lícula, ni estudia ni treballa, però que si se’l veu sovint realitzant tasques que tenen un valor, llegir, arreglar coses de la casa, arreglar el jardí.

A Tao li cal trobar una acció que ordeni  el seu temps, i una figura que li acompanyi  en imaginar unlloc en la societat.

És mitjançant el desig i la mirada d’un adult que Tao  podrà r ocupar un lloc nou.

Això passa per donar significat  a allò que fa en la seva quotidianitat.

torino-garatge

Clint Estwood li  ensenya una  manera particular de donar sentit a la seva vida, li explica la seva mirada. Li diu amb autoritat; no digas que no tienes futuro,”

El protagonista s’instaura en un veritable tutor que dóna les indicacions que considera adequades.

Clint Estawood  li presenta les eines de treball , allò que té  un valor de tota una vida d’esforç, recopilar cadascuna d’elles significa alguna cosa més.

Tao està fascinat per la col·lecció d’eines que guarda en el seu taller , simbòlicament és un tresor a manera de museu.

Clint Estwood ajuda al jove a començar la seva pròpia col·lecció d’eines i li’n  regala tres ,  cadascuna d’elles desenvolupa una funció ,  li diu que amb elles ja pot començar a realitzar petites tasques en la seva casa.

Aquest regal amaga simbòlicament el do que es transmet entre generacions, entre tutor i alumne: el saber que ajuda a construir un altre futur
Pilar Verdeguer i Rosa Antolín

GPS.Educació
C/Or, 31
08024 Barcelona
Telèfons:677375323 / 661746251
http://gpseducacio.com

SALÓ DE L’ENSENYAMENT. ALGUNES REFLEXIONS.

Posted on Updated on

Salo-323x215

Va visitar el Saló de l’Ensenyament, vol compartIr algunes reflexions.

foto salo

El mostrador de la informació de futur es presentava a tots els joves i les joves per facilitar una elecció de futur.

 

“Partimos de la subjetividad de la información, en tanto no existe información objetiva, ya que siempre va ser decodificada desde la singularidad que posee ciertas representaciones.Lo importante es poder explicitarlas, vencer las resistencias a posibles cambios en nuestra representaciones, relacionados a la nueva información, y transformarlas en aportes positivos para futuras eleciones.”[1]

Amb aquestes paraules indiquem la importància de poder “deconstruir” tot el que es recull des de fora, els joves es troben en una situació d’apertura i alhora d’incertesa és per això fonamental poder acompanyar-los en la “digestió” de les dades que reben. La macro especialització i els continguts tan compartimentats poden suposar un rebuig, ja que poden espantar o transformar un itinerari d’accés en una possibilitat no accessible.

Cal participar  d’ informació, implementar l’aproximació i l’apropació confortable i alhora crítica per tal d’assegurar una oportunitat real.

GPS,Educació aposta  no només per oferir  la informació sinó pel tractament particular d’aquesta.


[1] Susana Cibeira. Grado – Instituto Universitario de Ciencias de la Salud – Fundación Barceló (Profesora Titular de la Materia: Evolutiva II: Adolescencia ).

 

QUÈ DIUEN ELS ADOLESCENTS?

Vídeo Posted on

Adolescencia001

http://vimeo.com/88136067     :

Compartint la conversa del dia 7 de març realitzada a GPS,Educació.

Iniciarem la conversa recordant la conferència de Jorge Larrosa i el seu concepte sobre l’experiència, com “vivenciar” quelcom que està fora i que ens transforma.

Si pensem en l’elecció i en la tria de futur com una situació nova, pensem que té a veure amb una nova experiència que ens és estranya i diferenti que per això ens posa en alerta.


La decisió d’una sortida formativa o laboral, pensar en allò què faré més endavant posa a l’ adolescent en una situació incòmoda on els diferents temes que el travessen prenen un caire d’incertesa.
Aquesta incertesa que viu l’adolescent es suma a l’imperatiu de prendre una decisió d’èxit.
Visionem un vídeo que ens ajuda a obrir interrogants, reflexions i “experiències”.
El vídeo en presenta les intervencions diferents joves que parlen sobre diferents temes: les noves tecnologies, els pares, el futur, els amics i el temps lliure, allò què els preocupa en general.
És molt interessant la presentació perquè reflecteix molt bé els temps d’inseguretat (representat com un gran desert) en relació al seu futur.
En relació al futur apareixen la importància dels referents i els ideals que els orienten, la preocupació per diferenciar-se dels adults i alhora aquesta necessitat que tenen d’un altre que els acompanyi.

 

Pilar Verdeguer i Rosa Antolín
GPS.Educació
C/Or, 31
08024 Barcelona
Telèfons:677375323 / 661746251

 

 


A la fi el vídeo ens mostra esplèndidament com índica José Luis Ubieto guionista del mateix, com cadascú cerca la fórmula per donar sentir a la vida i així fer en el seu present i com aquesta fórmula es sempre singular i intransferible.
Els pares que ens varem trobar l’anterior divendres vam destacar la importància que tenim com a pares i mares de no pressionar; tranquil·litzar-nos per tranquil·litzar-los; de contenir les nostres pors i dubtes per permetre amb nostres fills trobar la seva fórmula acompanyant-los.
Donant i transmetent així un suport, un reconeixement on els joves podran anar provant, experimentant i trobar-se amb la seva pròpia experiència, amb les seves conseqüències i fer.
No estant pendent i a disposició del que esperem d’ells, el que han de ser per nosaltres.