Espai bibliogràfic

EL UNIVERSO SE EXPANDE…

Posted on

 

“¿De  qué naturaleza es la satisfacción que aporta el saber?. Hay una escala de valores en el goce que aporta el saber. “[1]…

Per accedir al saber aquest procés ha de ser satisfactori, sinó ens produeix cap guany no cal realitzar l’esforç.

No hem d’oblidar que aquesta satisfacció és singular i sovint el mestre desconeix quan i com es produeix.

Aleshores a partir d’aquí una pregunta important pels professionals seria:

quines són les condicions en l’aprenentatge per a què pugui resultar satisfactori?.

GPS,Educació proposa un aprenentatge que permeti la construcció de sentit, i amb desig,
tant per l’alumne com pel mestre.

Pilar Verdeguer i Rosa Antolín
GPS.Educació
C/Or, 31
08024 Barcelona
Telèfons:677375323 / 661746251
Recomana:

[1] Cordié. Los retrasados no existen. Ed : Nueva visión.

Anuncis

QUÈ TRIAR?…

Posted on Updated on

Què triar ?, què regalar als nostres fills…

1 educacionAvui volem compartir una reflexió a partir d’un fragment del text que Gustavo Stiglitz escriu a la revista CARRETEL amb el títol “Los niños y el psicoanálisis: escuchar el inconsciente. El niño  en nuestro malestar”.

Stiglitz escriu: “De his Majesty the baby” en la teoría freudiana, se ha transformado en “el niño tirano-tiranizado”. Ante la caída de los semblantes de la autoridad familiar, la tiranía del discurso capitalista toma el relevo, tornándolo en tirano de la demanda y de la satisfacción inmediata. En el niño consumidor, esa nueva y aterradora figura, fácilmente se revela su otra cara no menos siniestra: el niño consumido objeto de consumo.”[1]

És a dir, com contribuïm a la constitució d’un nen?, com el pensem?, com l’anomenem?, com ens relacionem amb ell?, què esperem?, que li demanem?, que li proposem?.

Quan les nostres vides estan totalment orientades per  tenir i patir per guanyar diners que d’un moment a un altre algú ens els pot treure…(ens abaixaran el sou?, ens quedarem sense feina…?), aquests pensaments i fets condicionen els nostres desitjos i la nostra forma de fer i pensar. Com aquests pensaments, pors, incerteses… malestars, es manifesten en allò que transmetem els nostres fills, alumnes… nens?.

En les demandes que fem als nostres nens, allò del què els fem dipositaris, hi ha quelcom  irresoluble, no està en les seves mans i malgrat tot continuem utilitzant el mateixos patrons. Què faran doncs? No tenim cap dubte,  que  cadascú farà una cosa particular.  Alguns faran tot el que els hi demanem, altres diran NO, però en tot cas, aquesta demanda serà difícil de suportar. Quina responsabilitat tenim com adults?

Si ens parem a pensar en el sentit d’allò que fem i ens podem separar una mica del moviment constant, de l’acte sense pensament. Aleshores podem anar dient a que sí, a  que no, ara això, ara allò altre, com….; per tant podem  TRIAR.  Triar cadascú  amb les condicions  i com podem, però a la fi introduir la nostra elecció.

L’elecció particular ens torna l’estatut “humà” i això ens permet presentar-nos davant dels nostres fills, alumnes i nens com humanitzats en la nostra elecció.

Els hi transmetem “per mi és així” i per tant ens separem del “és el que hi ha”. Això ens autoritza davant d’ells com a responsables de la nostra elecció,  és la millor transmissió possible de què és  la responsabilitat. Sens dubte això ens permet separar-nos i pendre distància  del discurs tirànic del capitalisme, on tot està avocat a  l’acció sense pensament , a l’acte continu per satisfer allò que no sabem.

L’elecció conscient davant d’una situació ens permet fer-nos amb les condicions per  viure i deixar viure.

Rosa Antolín i Pilar Verdeguer

GPS, Educació


[1] Text que Gustavo Stiglitz.Revista Carretel nº11

PROPOSTA DE LECTURA PEDAGÒGICA

Posted on Updated on

Philippe Meirieu. (1997). La escuela modo de empleo. DE LOS “MÉTODOS ACTIVOS” A LA PEDAGOGIA DIFERENCIADA. Barcelona: Ediciones Octaedro.

“La ley útil es aquélla que permite existir, la que no se puede infringir sin amenazar a los demás y, en consecuencia, sin amenazarse a sí mismo…[Por ejemplo-prosiguió Antonie-, en un aula debería haber una ley absoluta: burlarse de los demás.

Porque, como tú bien sabes,que la mofa se apoye sobre una característica psíquica, sobre la deformación de un apellido o en alguna torpeza cometida, es siempre destructiva: aplasta al otro y se lo quita de encima… .

Ahora bien, al infringir esta ley, aquel que se burla destruye también la protección que a él  le procuraba y, así, es toda la clase, en cierta forma, la que resulta amenazada. La mofa es un pequeño crimen mezquino, y como comprenderás hace falta una ley que prohiba el crimen.]” Pàg 76.

Per què hem triat aquesta cita per presentar-vos aquest llibre?

No totes les lleis tenen al mateix valor. De fet hi ha que responen a voluntats conjunturals que inclús semblen tenir un caràcter de caprici, però hi ha de fonamentals que obren la possibilitat de la convivència.

En el moment actual es parla sovint de la manca o caiguda  d’autoritat, de la dificultat de posar límits, dels problemes de comportament en nens, nenes, els joves, les joves …

El llibre fa un recorregut per diferents propostes pedagògiques des de la mirada i experiència d’un alumne. Finalitzant amb una proposta concreta, aquesta  recull, segons l’autor, el fet fonamental que ha de garantir l’acte pedagògic.

Aquest fragment que seleccionem ens parla d’elements claus.

El mestre/a, el professor/a ha de poder “fer viure” la llei fonamental de la convivència que ens  presenta l’autor. En aquest fet l’encarregat d’ensenyar permet crear un marc possible d’actuació útil.

De la mateixa manera si aquesta figura no pot tenir l’autoritat per garantir  aquesta llei,  difícilment es donarà un marc vàlid per aprendre.

La lectura d’aquest llibre reconforta i ens orienta en l’exercici de la funció pedagògica, tant complexa i difícil en el moment actual.

Rosa Antolín i Pilar Verdeguer