GPS.Educació

L’elecció en un moment de trànsit.

Posted on Març 1, 2016

ELECCIÓ EN UN TEMPS DE CRISIS

• Una elecció és un acte en un punt incert, no tenim la certesa total, ja que fins que no hem triat hi ha molt de desconegut. Aquesta incertesa és una condició per a l’elecció i cal poder fer-se’n càrrec.
• L’adolescència és un moment de soledat en el sentit que el jove deixa de demanar la resposta als pares i comença a construir les seves pròpies respostes.
• Com a pares és important estar al costat sense dir el que han de fer, sí que podem expressar les nostres preguntes al respecte però els nostres fills han de poder construir les respostes.
• És important poder acompanyar els nostres fills perquè puguin anar-se descobrint a través de les seves pròpies eleccions, més enllà del que considerem millor o pitjor.
• En el moment actual, la societat líquida en què vivim, sovint implica viure.
• l’ incertesa com un electe de por i temor a l’elecció. Considerem que hem de prendre l’elecció correcta per la pressió existent.
• No associar el canvi a l’error.
• Si s’equivoquen, aprenen.
• Hi ha una gran pressió per triar assegurant que es podran obtenir diners, sortides laborals i èxit.
• Es viu l’elecció com una producció més que com una experiència de vida.
• Com a pares hem de diferenciar la demanda del sistema educatiu i professional, així com els seus temps, del procés d’elecció de futur dels nostres fills.
• El temps social en l’elecció d’estudis està pensat en el comú, però no sempre coincideix amb el temps i el moment per a cadascú. Això cal respectar-ho.
• Els nostres fills estan molt pressionats pel futur, en el que els hi costa creure, això és responsabilitat dels adults.
• És molt important que escullin allò que els hi agradi, més que el fet útil, ja que un fa i sosté quan hi ha desig.
• Els nostres fills són més flexibles que nosaltres, tenen una visió oberta i global i molta més informació. •
• Des de l’escola se’ls hi transmet molta informació perquè puguin orientar-se vers el seu futur.
• Per l’elecció cal diferenciar entre tenir informació i poder fer un tractament de l’ informació.
• Hi ha professors que desenvolupen un rol d’orientadors amb els alumnes, pel vincle establert.
• Els pares podem orientar els nostres fills transmetent un estil de vida, uns valors, uns ideals, que són els seus; no perquè ells tinguin els mateixos, sinó perquè tinguin un marc de referència ferm. Aquest marc en l’adolescència és molt important com un acompanyament.
• No saber o preguntar-se sobre el seu futur, és d’allò més lògic, de fet és més difícil saber perfectament el que volem o ens interessa.
• Cal estar atents si els nostres fills estan en una situació de patiment o pressió envers el seu futur. Sovint es manifesta amb bloquejos, malestar, desmotivació, pèrdua d’interès pels estudis… En aquests casos fer una consulta d’ orientació vocacional pot ser oportú.
• Que els adolescents necessiten trobar en un altre adult un lloc des d’on mirar-se que impliqui un cert ideal que els separi de situacions de menys preu o poc valor. Com els pares podem sostenir aquest lloc.
• Desconfiar d’un mateix és habitual a l’adolescència i cal acompanyar.
• Que l’adolescència és un moment de construcció de la subjectivitat i que les conductes de risc formen part de l’assaig en aquest recorregut. Experienciar, arriscar i triar és quelcom fonamental a l’adolescència i els fills ho han de fer sols. Els pares han de poder acompanyar a l’ombra.
• Els pares hem de suportar no saber, hem de saber que no sabem tot sobre els nostres fills… 

Que l’elecció del seu futur passa pel seu desig, els seus gustos, els seus interessos, les seves necessitats, els referents que ha tingut, els models, els valors, les creences i les possibilitats del context i la informació que del mateix tinguin. Els pares en aquest moment han d’acompanyar, allargar la mà sense demanar, ni esperar que el fill ens la doni. Tot el que hem fet està a disposició del món.