GPS,Educació parla de les adolescències. Una possible oferta per ells i elles.
Fa una setmana sortia a la Vanguàrdia un article amb el titular: La solitud porta més adolescents a plantejar-se llevar-se la vida.
Aquest llevar-se la vida no és més que l’acte del suïcidi. En la notícia es parlava sobre certes conductes de risc dels adolescents, com són les autolesions, s’apuntava, que aquestes no significaven cridar l’atenció. Aïllar-se a l’habitació i no voler relacionar-se amb els pares i mares significava alguna cosa més, els adolescents no passen de tot, és un mite, aquesta idea es remarca com a important.
Però què hi ha doncs darrere d’aquestes conductes?: Es deia que els joves i les joves necessiten afecte i protecció, que no els deixem sols. Per tant, què significa aquesta solitud, què es plantejava en el titular?, aquest llevar-se la vida com un acte de finitud?. Si agafem la paraula “acte”, com a significant, hem de pensar com aquesta seria una acció sense elecció. En l’acte que es planteja en l’article seria com la darrera acció que determina una situació, ja que significaria la mort. És a dir, aquesta seria una acció sense uns efectes determinats, dels quals el subjecte es podria fer càrrec.
Si pensem l‘ acte com a una acció amb conseqüències determinants, què passa amb llevar-se la vida?, el que si o si ens porta és a un final, on no hi ha més elecció possible, on ja no pot haver cap moviment de tria.
Des de GPS, Educació volem destacar que aquest acte estaria precedit de molts d’altres.
GPS, Educació senyala com és que actualment aquestes situacions sense elecció es plantegen contínuament, si no estudies tal cosa… No hi ha futur, si no fas anglès, no hi ha futur, si no fas un màster… no hi ha futur,.. Si no fas pràctiques .. no hi ha futur.
Plantegem així, en com els adults som responsables d’acompanyar a les joves i els joves en el seu recorregut de vida per cercar cadascú un sentit en el seu camí. Cal que els adults indiquin que hi ha moltes formes de poder fer-se càrrec d’una sortida laboral formativa, que hi ha elecció sempre. En què les modalitats d’estudi ara més que mai són obertes a una àmplia oferta.
No és estrany que la solitud a la qual fa referència l’article ofegui a qualsevol individu d’aquesta època, on viure o sobreviure, tot i que estem rodejats de multitud de conforts, sembla que sigui una fita o proesa titànica.
La solitud va implícita a l’ésser viu, però a diferència dels animals podem viure en comunitat i transmetre generacions a generacions el patrimoni que ens fa més humans, la cultura. El llenguatge, i totes les formes simbòliques són una fórmula de sublimar certs malestars en el fet mateix de viure. El reconeixement de cadascú amb la seva particularitat i la seva elecció és la defensa primera pel reconeixement de cada subjecte en la construcció del seu camí.
Des de GPS, Educació proposem l’oferta de defensar la producció del fet simbòlic de tot ésser humà, les modalitats de producció cultural, són una forma de canalitzar, de manifestar el més profund dels subjectes: escriure, pintar, cantar, ballar, etc. No hi ha cap manera millor que d’altra i les categoritzacions, els resultats necessaris en el context actual, allò que desitgem com a pares no pot suposar el no respecte a què cadascú construeixi la seva manera el seu sentit. Seria poder transmetre que estem sols , però senyalar modalitats diferents d’estar sols.
De què es tracta? Pensem poder aproximar als joves i les joves la possibilitat de ser humans, ho podem fer de manera senzilla, sense imperatius, ni competicions, no es tracta d’ estar en cap lliga per ser el millor i competir, només cal fer, produir i elaborar, allò que cadascú desitgi, només pel fet mateix de viure.
Pilar Verdeguer i Rosa Antolín
GPS,Educació
C/Or, 31
08024 Barcelona
C/Cervantes, 16. Local esq.
Sant Pere de Ribes 08810
Telèfons:677375323 / 661746251
gps.educacio@gmail.com
http://gpseducacio.com
GPS.Educació 