L’OPCIÓ D’EDUCAR I LA RESPONSABILITAT PEDAGÒGICA

Posted on Updated on

Immanuel_Kant_(painted_portrait)
De la filosofia…

 Reflexionar de nou sense límits, preguntar-se i compartir.

Què ens crida a ser tots iguals?, per què caminar en la mateixa línia?,  jo sóc en relació als altres?, cal classificar? , cal etiquetar?..

Preguntes que proven de cercar una resposta o si més no una opció, aquesta ens pot portar a nous reptes.

De la conferència de Merieu sobre una educació democràtica, sobre un entorn pedagògic que a propi a una educació emancipadora, ressaltem els imperatius pedagògics que ell ens proposa: postergar, simbolitzar i cooperar. Abans volem fer una reflexió sobre  l“imperatiu categòric” de kant.  Què vol dir aquest concepte?: com es pot concebre per ser didàctic?.

La llei moral vindria a ser per a Kant una forma d’imperatiu que ell atribuïa a la raó.

Com l’enunciava?. Ell ens proposa que a l’actuar sempre  de manera que la màxima de la teva voluntat pugui sempre fer-se valdre com a principi d’un fet universal…

Què es pot entendre per aquest universal?, s’introdueix un aspecte inèdit en la reflexió moral, entendre una llei no regulada per la comunitat, ni per la tradició, ni per la religió. Si no que la moral s’escau un assumpte del mateix home i de la veu de la seva raó, del seu enteniment. L’enteniment haurà d’estar depurat de tot afecte.

L’acció moral segons Kant hauria de tenir o implicaria un fet que per essència és particular.  Allò universal és justament allò més diferent. 

MEIRIEU
de la pedagogia

  Kant ens parla de les lleis de la llibertat  i  de la ciència i es regulen a través de l’ètica. 

  Philippe Meirieu, en la conferència “La opción de educar y la responsabilidad pedagógica” realitzada a l’octubre del 2013 a Buenos Aires ens tramet l’essència de la pedagogia    democràtica.

 Una pedagogia en democràcia no per la democràcia, ha de possibilitar que la situació en que els alumnes aprenguin els hi permeti construir un sentit. Construir una significació particular i pròpia amb les seves paraules a partir de les paraules dels altres.

 Aquesta situació pedagògica ha de partir d’una pregunta, un enigma, que s’haurà d’investigar. A través d’una norma essencial de convivència, el respecte a tots a través de la paraula.   Aconseguir el resultat ha d’ implicar treballar, participar, contrastar, investigar…cooperant. El desenvolupament del projecte ens durà a la construcció mateixa del nou sentit. 

El mestre/a, professor/a, educadora/o ha d’ésser el possibilitador d’aquest acte, Ha de desplegar aquesta situació pedagògica que permetrà a l’alumne/a a fer aquest procés. No ha de saber el procés, ni el resultat, ni decidir sobre el mateix, l’ha de possibilitar.

Un educador/a emancipat per una pedagogia emancipadora és a dir democràtica.

Dels imperatius pedagògics… segons Merieu que possibiliten aquesta pedagogia.

Merieu ressalta tres imperatius que són fonamentals, i diu que en la nostra quotidianitat una escola democràtica hauria d’ensenyar als seus alumnes a postergar, a simbolitzar i a cooperar.Abans d’arribar aquesta proposta Merieu ens descriu una escola que hauria de preocupar-se per oferir les eines per a què els alumnes puguin fer les seves eleccions. I que aquell alumne més desorientat o amb alguna dificultat en la seva tria ha de participar o forma part del repte de l’escola. I decreta: una escola que no ajuda als alumnes més precaris en aquest punt a cercar eleccions sobre la seva vida, el seu futur, una escola que no els ajuda a prendre eleccions sobre la seva vida personal i professional tampoc els podrà formar en les eleccions polítiques i ciutadanes. Arribats en aquest punt senyala com a fonamentals els imperatius anunciats abans.

-Postergar, parla del temps social que va tan ràpid, i que en una situació educativa, s’ha d’aprendre a saber esperar. Afluixar la pressió, reduir pressió entre pulsió i acte.

L’escola ha de proposar un espai que vagi a poc a poc, més lent, desaccelerar. Prendre un temps per pensar, reflexionar junts envers allò què està passant, sobre allò que estem vivint.

-Simbolitzar, és un fet que s’inicia de ben petits, el pensament simbòlic introdueix al nen a la separació, a pensar sobre allò que no està davant del seu camp de visió. Això suposa construir un món de conceptes, d’idees, i no d’objectes. Un món que ens permetrà manipular símbols que obrirà al món que connecta amb el social, a conèixer els objectes de la cultura que ordenen el caos interior dels nens. Les pors, angoixes, pulsions, … Es necessita un ordre que organitzi el caos interior.El llenguatge articulat permet entendre el món que ens envolta, donar sentit al més essencial de l’entorn. Poder anomenar les coses, posar paraules permet posar límits, i aquests permeten dominar el món sovint indesxifrable.Un accés al món simbòlic obre la possibilitat de donar forma als objectes i permetre un enteniment intern.

-Cooperar, la democràcia suposa subjectes lliures, que decideixen el conjunt del bé comú. En mans d’un sol home només quedaria en mans d’un tirà. És a dir suposar prèviament el bé a l’altre i donar per fet que es coneix l’interès de l’altre suposa tenir domini sobre ell.

És per això que l’escola té un paper fonamental a complir en la formació ens diu Merieu i en la comprensió d’un bé comú.

Els pedagogs van treballar molt aquest tema del pensament en cooperació de l’enriquiment recíproc de les persones que poden compartir allò que tenen, allò que saben.

Merieu descriu que en les classes tan homogènies priva els alumnes a la cooperació que aniria en contra d’una formació ciutadana.

És important donar eines per realitzar un intercanvi dels sabers (com seria la tecnologia).  Aquesta permet construir entre diferents subjectes una feina, un text. Això suposaria un fet democràtic.

Contribuir a la creació d’un món basat en la cooperació demostra el fet d’atribuir la paraula a tots els que tenen veu, a tots els que participin en un debat ciutadà.

Aquests imperatius per acabar amb la reflexió des de Kant es tractaria d’una manera de fer que convoqui a la raó en si mateixa, no a l’autoritat i per decret.

Prenem el significant imperatiu tal com s’escau de la filosofia de Kant com un fet que seria necessari.

Una acció des de l’imperatiu seria suposar unes premisses que des de la formació asseguraria una realització que en si mateixa proposi l’autonomia i la raó dels altres, dels iguals.

 

Pilar Verdeguer i Rosa Antolín

GPS.Educació
C/Or, 31
08024 Barcelona
Telèfons:677375323 / 661746251
http://gpseducacio.com

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s