UNA REFLEXIÓ PEDAGÒGICA DES DEL CINEMA
Vivir es fácil con los ojos cerrados” ; Trueba ens mostra una modalitat educativa que col.loca l’acte educatiu “sobre rodes”.
En aquesta metàfora d’anar sobre rodes es plasma una manera d’ acompanyar i mostrar el món que ens envolta, una forma d’ incorporar i veure la vida que es va vestint de sentit.
Un veritable plaer gaudir del film. Observar com des del mateix interès,el del mestre (fan dels Beathles), presenta els objectes de la cultura que fora de l’entorn escolar prenen cos de relat, de màgia, d’enigma.
La música, la filosofia, l’ètica, les matemàtiques… assignatures que des de la relació pedagògica de mestre i alumne són productes de l’ésser humà.
En la pel·lícula ens descriu de com l’explicació més complexa, pren un caire entenedor filtrat pel mateix desig del mestre.
El trajecte en cotxe cap a Almeria un Mestre dóna comptes d’algunes qüestions què l’interroguen,
que ell s’explica, com una forma de viure. En la mateixa transmissió espontània es va instaurant la funció pedagògica,
la construcció d’un vincle entre l’adult i els joves que van incorporant amb senzillesa la mateixa experiència .
Recordem a Jacques Ranciere en el Maestro Ignorante, Jacotot i una experiència de transmissió.
Ens evocava el concepte “el maestro emancipador”.Deia: “este dispositivo permitía desenredar las categorías mezcladas del acto pedagógico y definir exactamente el atontamiento explicativo.
Existe atontamiento allí donde una inteligencia está subordinada a otra inteligencia.
El hombre-y el niño en particula-puede necesitar un maestro cuando su voluntad no es lo bastante fuerte para ponerlo y mantenerlo en su trayecto, pero esta sujección es puramente de voluntad a voluntad.”
En el cas de la pel·lícula el mestre sosté el seu desig i és mitjançant aquest que es sustenta la relació amb els adolescents.
Una mirada cap a l’objecte transforma aquest en quelcom màgic i fa que els alumnes puguin interessar-se per ell. 
En l’experiència de Jacotot, l’experiència d’ensenyar francès d’una manera particular, ens intenta descriure un ensenyar en llibertat,
descriu i parla d’atontament intel·lectual, com una forma de subjugació.Quan ens diu que l’ alumne està vinculat a una voluntat, la del mestre,
i a una intel·ligència, la de l ‘objecte a mirar, a transmetre, són dues voluntats diferents.
I és en la diferència de les dues voluntats on radica la llibertat, en la mateixa separació que mantenen les dues relacions diferenciades una de l’altra.
Ens diu que en aquesta pedagogia d’una lògica diferent d’altres és en la mateixa praxis on es converteix a un savi aquell que abans era ignorant.
On el mètode en si mateix és quan l’ alumne només li cal “experienciar” de manera singular, això seria des de la mateixa llibertat .
Diferenciar la voluntat del mestre dels continguts,l’objecte a mirar, és clau per permetre el respecte de l’alumne, la llibertat i l’emancipació.
Així la particularitat de nou d’allò que ens fa singulars.
Pilar Verdeguer i Rosa Antolín
GPS.Educació
C/Or, 31
08024 Barcelona
Telèfons:677375323 / 661746251
http://gpseducacio.com
GPS.Educació 