UNA REFLEXIÓ A PARES D’ADOLESCENTS.
Compartim una cançó del grup de música: Manel
“La adolescencia, ¿no es ese tiempo lógico en que el sujeto va a ponerse en juego, este tiempo en que el sentimiento de la vida se manifiesta de manera más activa y exige encontrar un nuevo modo de ser que se anude a un nuevo lugar,
lejos del círculo de la familia, con otras compañías?. El sujeto quiere salir de este círculo. Quiere estar fuera, con los otros, quiere vivir como los otros, ser libre.
El espacio de esta casa se vuelve demasiado exiguo para alojar el flujo de energíasvitales que lo agita, para la verdadera vida la esencia de la vida a la que aspira” [1] Ph. Lacadée.
Com en la cançó la vida s’emporta els fills. Ràpid sense temps per adonar-nos del que ha passat. Aquest fet és dolorós i vital.
A vegades, ens deixa asseguts sense saber que fer. Allò que pensàvem, allò que ocupava part important de les nostres vides,
allò per al que creiem que fèiem moltes coses ha canviat i ens hem de replantejar de nou allò que ens mou, ens ocupa, ens vitalitza…. .
Que difícil… que complexa. Moltes vegades parlem del que els passa als adolescents….
avui volem compartir amb vosaltres una reflexió sobre el que ens passa els pares dels adolescents.
[1]El despertar y el Exilio. Ph. Lacadée. Ed: Gredos, 2010.
Pilar Verdeguer i Rosa Antolín
GPS.Educació
C/Or, 31
08024 Barcelona
Telèfons:677375323 / 661746251
http://gpseducacio.com
GPS.Educació 