QUÈ TRIAR?…
Què triar ?, què regalar als nostres fills…
Avui volem compartir una reflexió a partir d’un fragment del text que Gustavo Stiglitz escriu a la revista CARRETEL amb el títol “Los niños y el psicoanálisis: escuchar el inconsciente. El niño en nuestro malestar”.
Stiglitz escriu: “De his Majesty the baby” en la teoría freudiana, se ha transformado en “el niño tirano-tiranizado”. Ante la caída de los semblantes de la autoridad familiar, la tiranía del discurso capitalista toma el relevo, tornándolo en tirano de la demanda y de la satisfacción inmediata. En el niño consumidor, esa nueva y aterradora figura, fácilmente se revela su otra cara no menos siniestra: el niño consumido objeto de consumo.”[1]
És a dir, com contribuïm a la constitució d’un nen?, com el pensem?, com l’anomenem?, com ens relacionem amb ell?, què esperem?, que li demanem?, que li proposem?.
Quan les nostres vides estan totalment orientades per tenir i patir per guanyar diners que d’un moment a un altre algú ens els pot treure…(ens abaixaran el sou?, ens quedarem sense feina…?), aquests pensaments i fets condicionen els nostres desitjos i la nostra forma de fer i pensar. Com aquests pensaments, pors, incerteses… malestars, es manifesten en allò que transmetem els nostres fills, alumnes… nens?.
En les demandes que fem als nostres nens, allò del què els fem dipositaris, hi ha quelcom irresoluble, no està en les seves mans i malgrat tot continuem utilitzant el mateixos patrons. Què faran doncs? No tenim cap dubte, que cadascú farà una cosa particular. Alguns faran tot el que els hi demanem, altres diran NO, però en tot cas, aquesta demanda serà difícil de suportar. Quina responsabilitat tenim com adults?
Si ens parem a pensar en el sentit d’allò que fem i ens podem separar una mica del moviment constant, de l’acte sense pensament. Aleshores podem anar dient a que sí, a que no, ara això, ara allò altre, com….; per tant podem TRIAR. Triar cadascú amb les condicions i com podem, però a la fi introduir la nostra elecció.
L’elecció particular ens torna l’estatut “humà” i això ens permet presentar-nos davant dels nostres fills, alumnes i nens com humanitzats en la nostra elecció.
Els hi transmetem “per mi és així” i per tant ens separem del “és el que hi ha”. Això ens autoritza davant d’ells com a responsables de la nostra elecció, és la millor transmissió possible de què és la responsabilitat. Sens dubte això ens permet separar-nos i pendre distància del discurs tirànic del capitalisme, on tot està avocat a l’acció sense pensament , a l’acte continu per satisfer allò que no sabem.
L’elecció conscient davant d’una situació ens permet fer-nos amb les condicions per viure i deixar viure.
Rosa Antolín i Pilar Verdeguer
GPS, Educació
[1] Text que Gustavo Stiglitz.Revista Carretel nº11
GPS.Educació 