Síntesi de la conversa de pares i mares del 29.11.13
Converses de pares i mares a GPS, Educació.
Les manifestacions de les dificultats dins l’aprenentatge en l’època actual; desmotivació, TDAH, dislèxia….
Per aprendre cal que es donin una sèrie de condicions i cada alumne respondrà d’una manera singular a aquestes situacions. En aquestes condicions el vincle pedagògic és fonamental. Quina és la modalitat de vincle actualment?. Ens arriba un constant bombardeig de l’existència d’un alt malestar en el sistema educatiu. Els mestres desmotivats, o sense recursos, manca de formació del professorat…; els alumnes desmotivats, comportaments disconformes, hiperactivats, des regulats….
Per què? Quins són els factors? Com afecten els nostres fills? Què tenim nosaltres a fer, com a pares?
Les manifestacions de les dificultats en l’aprenentatge són una resposta singular, però cal tenir en compte totes les condicions fonamentals perquè l’aprenentatge sigui possible, i així pensar propostes.
La conversa s’inicia amb una definició possible d’aprendre. L’aprenentatge l’entenem com el procés en què el subjecte identifica quelcom que se li presenta des de fora, com un contingut, una informació… Aquesta identificació és possible sempre i quan sigui útil per ell. D’aquí el subjecte extrau unes representacions que passarien a ser significades. En un segon moment es donaria una producció, una construcció que implica una modificació de la representació inicial.
S’apunta al fet de que es podria dir que l’aprenentatge és una operació innata a l’ésser humà, que els nens i nenes aprenen de forma natural. Sabem que l’aprenentatge és un fet cultural , i és important que la cultura no bloquegi el procés. Destacant que aquest procés ha de servir per poder donar sentit al món que ens envolta, comprendre l’entorn estrany i nou de manera individual i singular.
A la conversa es transmet també, la idea de què és important no bloquejar la curiositat per aprendre. En el moment actual, l’exigència per l’èxit, la importància de la rapidesa (en el menor temps possible, i passar a realitzar una altra activitat), l’homogeneïtzació (per a tots i totes, a efectes de la igualtat), la prevalença dels resultats; tot això, a vegades té l’efecte de bloqueig l’aprenentatge.
Ens vàrem preguntar per què?. Vàrem pensar que era fonamental tenir en compte els elements que es posen joc en el procés per aprendre. Una participant explica com a la seva filla de 7 anys li demanen uns resultats esperats en la lectura, com que no es donen les expectatives en el decurs d’un temps ha empitjorat fins al punt que ara no vol llegir res.
A la taula sorgeix la idea de què la Institució educativa ha fabricat un problema d’aprenentatge amb aquesta alumna. Diferents intervencions apunten a la necessitat de respectar el temps i la preparació de cada alumne/a.
S’explica com en el sistema Finlandès la introducció a la lectura té en compte el moment maduratiu dels infants i per això s’inicia a l’edat de 7 anys i no abans.
Els participants destaquem la importància del vincle entre qui ensenya i l’alumne, “depèn molt del mestre”. La importància de desitjar que aprengui, que faci, que conegui, que es satisfaci d’una nova incorporació. Un mestre que pot fer això pot transmetre el desig per la cultura. Sabem que si això no hi és, és molt difícil que l’alumne aprengui.
També es parla de la confiança. Que el mestre/a confiï en que sigui qui sigui l’alumne pot aprendre, és clau per què sigui possible aquest fet . Per què de vegades no confiem amb els alumnes? Es parla de la diferència entre algunes experiències desenvolupades en la primària on ja comencen a bloquejar-se coses i en l’ESO ja es fa imminent. Permetre el joc dirigit, la creació.
Un altre element del què vam parlar va ser el temps. Donar el temps necessari i saber que quasi mai és el mateix per tothom. Certament hi ha límits, l’entorn escolar no pot atendre la singularitat totalment, però tenir-ho en compte ja té efectes. També es va parlar de la importància d’ experimentar plaer en el procés d’aprenentatge. Ha de ser gratificant. Si és útil i té valor, se’ns dubte serà satisfactori, perquè tindrà sentit. Algunes mares apunten a com els pares estem preocupats per l’èxit social del nostres fills, ens preocupa que quedin d’alguna manera exclosos i per això sovint no podem esperar.
És important també que l’espai sigui estètic, sigui acollidor, que transmeti la importància d’allò que es duu a terme allí. La nostra societat té cura més d’un centre comercial que d’una escola, tots podem imaginar els barracons escolars, però “ens podem imaginar els barracons Corte Inglés?”.
Hi ha altres elements que van sorgir, el fracàs, l’equivocació, l’error. Poder acceptar i manegar-se amb l’error en el treball, això permet treballar, aprendre. Experimentar i equivocar-se, és clau per poder aprendre de les errades que un fa.
En aquest sentit vàrem parlar de la riquesa de la utilització de diferents metodologies com a recursos per afavorir i potenciar l’aprenentatge. Però no podem confondre la riquesa d’un recurs amb el fet fonamental de què cal aprendre.
Sorgeix aleshores el tema del sistema educatiu com a fonamental, el professor ha de conèixer les operacions d’aprendre, saber tractar pedagògicament els alumnes. Aleshores es considera clau la formació del professorat. Es parla de l’experiència a Holanda on els professors han d’obtenir la capacitació pedagògica , no només cal saber de l’assignatura si no és necessari conèixer les operacions i condicions singulars del procés pedagògic. També es va parlar de la formació a Finlàndia.
Per finalitzar es va apuntar la importància de l’àmbit familiar i de com s’estableix un diàleg entre l’escola i la família? Aquest tema pot ser una nova conversa.
Si no es donen tots aquests elements a l’escola i a casa , és molt difícil que l’alumne pugui fer el seu recorregut en l’aprenentatge. Com a resposta cada alumne de manera singular ens diu que NO….. ; així ens dirà que alguna cosa en la situació per aprendre no va.
Això són les manifestacions que alguna cosa no funciona, no va. Manifestacions de les dificultats per establir i donar-se una bona situació d’aprenentatge. Tots els elements que hem anomenat estan implicats i per tant s’han de treballar conjuntament.
GPS, Educació aborda les dificultats per aprendre des d’ aquest enfocament, no és un alumne amb dèficit sinò una situació que cal abordar .
Rosa Antolín i Pilar Verdeguer
Desembre 2, 2013 a les 5:27 pm
Reblogged this on GPS.Educació.