GPS,EDUCACIÓ COMPARTEIX REFLEXIÓ SOBRE “LO QUE SABEN LOS NIÑOS”…
Uns apunts de les XII jornades de la Diagonal Hispanohablante Nueva red Cereda, divendres 8 de Novembre
“Lo que saben los niños”
El nen sap ..y són els altres que venim a ensenyar. Es tractaria de conduir l’alumne en aquest entorn desconegut que és la realitat. Per poder acompanyar en aquesta tasca prenem el que el nen ens porta: una història familiar, les seves preguntes, les seves imatges…
Si agafem les paraules de Jacques-Alain Miller, es tractaria: “de llevar al sujeto, al niño, a jugar la partida con las cartas que le han distribuido” [1]
GPS,Educació va assistir a dites jornades i vol compartir algunes notes que contribueixen a enriquir la feina pedagògica i altres , articulant el treball que ens ocupa.
Enllaçant amb el darrer text de la nostra pàgina quan senyalàvem : “Com aprenem?, els nens i nenes, els joves, les joves, tenen alguna cosa a dir.”
Des de l’inici de la jornada s’indiquen dos elements claus: “cal escoltar al nen”, això vol dir donar-li la paraula, i l’altre “no ho sabem tot sobre el nen” hi ha quelcom que no podem saber.
Aquestes observacions ens senyalen allò fonamental d’una posició, la del professional, que permet:
- Donar al nen un lloc de responsabilitat i per tant de respecte. En l’acte educatiu significarà tenir en compte les seves eleccions.
- No saber-ho tot ens permet preguntar i així possibilitar noves respostes, nous llocs, noves formes de fer per aquest nen o nena, el/la jove…
Altre punt clau va estar la manifestació del treball conjunt dels professionals com a equip, aquesta situació es va repetir en les tres presentacions. Un treball de grup, de col·laboració de diferents disciplines fan possible continuar una intervenció dins de qualsevol àmbit. En l’acte d’aprendre d’un subjecte és fonamental l’acompanyament, i en aquesta funció l’equip de professionals fa de guia, realitzant un treball amb un objectiu comú. Es va fer referència a la “práctica entre varios” [2], dins la qual el punt de partida seria el mateix nen, subjecte i la pròpia institució que l’acull.
Aquesta pràctica distingeix tres eixos fonamentals: 1-La responsabilitat de cada professional, en relació al propi desig subjectiu, no només per la disciplina que representa. 2- La funció de cadascú dels professionals que preservi un cert saber no dominant respecte als altres membres de l’equip. Això permet objectivar la pròpia intervenció dirigida al camp de treball ,i així el nen, nena… pot elaborar el seu propi saber. 3- Es parla del saber “exposat” al grup de treball institucional, seria un saber real, no suposat.
Si reprenem la cita inicial ,entenem per acompanyar al nen a jugar la partida, el que metafòricament tractaria de que davant l’arribada al món d’un ésser nou, tenim la responsabilitat de presentar-li la realitat que ens envolta. Si continuem amb la metàfora, ajudar a jugar la partida segons les cartes que s’han distribuït, ho entenem com el condicionament de la singularitat de cadascú. Això instaura un compromís de transmissió en cada cas diferent, i par tant particular en cada situació.
Davant les diverses situacions pensem en diverses responsabilitats la de cada professional en el seu camp de treball i la del propi subjecte protagonista del seu acte educatiu . Decodificar la realitat que envolta hauria de ser tasca de tots .
Sabem que es necessita d’uns altres que ens mostren allò que sembla ser un real on s’ha de conviure, i és el llenguatge la màgica eina que ens a habilitat a tant meritori objectiu, coneixent els seu límits.
En aquesta línea ressaltem com la psicoanàlis, ens indica que dins del “No tot” hi ha però, una oportunitat de construcció, no tot ho coneixem del món i per tant no tot sabem del subjecte que ve a habitar-ho.
Una posició dels adults transmissors “no complerta” en els aprenentatges, fa possible obrir noves oportunitats per conèixer aquesta realitat. La modalitat d’accés serà singular a cada alumne, i és en aquest punt on GPS,Educació es pregunta per les condicions en cada cas.
Pilar Verdeguer y Rosa Antolín
GPS.Educació 